El nociu virus de la confusió

Aquest cap de setmana potser ha sigut el més difícil per al Govern central en la gestió de la crisi del coronavirus. Dissabte, el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, va decretar l’aturada de tota activitat econòmica no considerada com un servei essencial per evitar el col·lapse del sistema sanitari. Fins dissabte, el Govern havia resistit les pressions per endurir el confinament de col·lectius científics, comunitats com Catalunya i fins i tot Unides Podem. Sánchez i l’equip econòmic es resistien a decretar una aturada gairebé total per l’evident mal a l’economia que suposa la paràlisi. Però dissabte el Govern va canviar d’opinió, i va obrir un període de 24 hores prenyat de confusió, filtracions i pressions de la patronal i de comunitats autònomes que s’oposaven a la mesura. Com a conseqüència, fins a la vora de la mitjanit el Govern no va publicar el reial decret que detallava quines activitats es consideren essencials. Que davant dels dubtes creats fos necessari decretar una moratòria en l’aplicació del decret exemplifica la confusió que va transmetre l’Executiu aquest cap de setmana.

Que vagi per davant que la gestió d’una crisi d’aquesta envergadura des de posicions de responsabilitat és una tasca titànica. Passa a Espanya, a Itàlia, a França i a tots els països fuetejats pel Covid-19. També s’ha de tenir en compte que l’evolució de la pandèmia és molt canviant, i que els governs es veuen obligats a prendre decisions en poc temps, sota condicions molt difícils. En aquest sentit, la hibernació de l’economia, en paraules de la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, sembla com una decisió necessària per evitar el col·lapse d’hospitals i ucis. Que la salut dels ciutadans és prioritària està fora de tota consideració.

Ara bé, és difícil entendre i justificar que el Govern no hagués preparat amb detall un escenari plausible com era el de l’enduriment del confinament. En el debat parlamentari de dimecres se’n va parlar llargament. Era evident des de feia dies que si es feia aquest pas el més important seria decidir quins serveis es consideraven essencials.  Que entre l’anunci de dissabte i la publicació del reial decret passessin més de 24 hores de fort debat en el si del Govern, entre autonomies i amb els agents socials, dona a la ciutadania una imatge d’improvisació i confusió que produeix desassossec. Tampoc és acceptable que una mesura que causarà la pèrdua de 49.000 milions d’euros en un mes (el 2% del PIB de tot l’any) es tractés contra rellotge amb els sectors implicats. A pocs minuts de l’entrada en vigor del decret, hi havia treballadors que no sabien si dilluns havien d’anar o no a treballar.

Té raó el Govern al demanar lleialtat, unitat i responsabilitat a l’oposició, els governs autonòmics i els agents socials. El politiqueig gratuït és nociu i sobra en aquests moments d’emergència. Però l’escenari de l’enduriment del confinament s’hauria d’haver dissenyat amb temps. Els titubejos en la gestió danyen també la seva efectivitat.