25 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

'Hibernació' per evitar el col·lapse

El Govern ha volgut minimitzar els costos, però les repercussions econòmiques de l'aturada seran enormes

El Periódico

'Hibernació' per evitar el col·lapse

Apartir d’avui, dilluns, i fins al 9 d’abril, Espanya quedarà paralitzada, tret dels serveis essencials, segons el reial decret que va aprovar aquest diumenge un Consell de Ministres extraordinari. El decret resol una de les incògnites que quedaven després del primer anunci de l’aturada: el teletreball. Els qui ja l’estiguin aplicant podran seguir, en bona lògica, treballant des del domicili i les noves mesures tampoc afectaran els treballadors sotmesos a un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) ni els que estiguin de baixa per malaltia, maternitat o paternitat. No es tracta d’una paralització total, sinó del que la portaveu del Govern, María Jesús Montero, ha definit com una «hibernació» de l’economia, que serà de vuit dies feiners, ja que en el període d’aturada estan inclosos els dies festius de Setmana Santa.

El Govern ha volgut d’aquesta forma minimitzar els costos, però, tot i així, les repercussions econòmiques de l’aturada seran enormes i la veritable dificultat es plantejarà quan calgui reprendre l’activitat de les empreses paralitzades i es comprovi si la injecció de liquiditat i l’aval del 80% dels crèdits pel Govern són suficients per tornar a la normalitat. El decret, que afecta sobretot la indústria i la construcció, preveu una llista d’excepcions, fins a 40, concernents als sectors que subministren productes i serveis a les activitats ja definides com a essencials al decret sobre l’estat d’alarma, i la seva adopció es justifica per impedir el col·lapse del sistema sanitari, sobretot de les unitats de cures intensives (uci), que incrementaria el nombre de morts.

Davant de la disjuntiva de seguir amb el confinament vigent o endurir-lo, com li demanaven Catalunya i altres comunitats i Podem, el Govern ha optat per prendre una decisió a què s’havia resistit fins ara per les pressions dels ministeris econòmics i dels empresaris. D’allà la reacció contrària d’aquests últims. S’entén menys l’oposició d’algunes comunitats autònomes, diferents de les que demanaven més confinament. El País Basc i Galícia s’han alineat amb els opositors al nou decret. La primera comunitat perquè vol decidir quines empreses tanca, i Galícia perquè prefereix un tancament més «ordenat».

Tot això no fa més que mostrar la complexitat de les decisions que el Govern ha de prendre, moltes vegades precipitadament, amb errors de gestió i rectificant sobre la marxa. Però ara la Generalitat, que era la institució que amb més èmfasi havia reclamat l’enduriment, accepta les noves mesures sense retrets sobre el comandament únic que el Govern central continua defensant. En el que Pedro Sánchez tampoc ha cedit és en la demanda que s’apliquin restriccions diverses en funció de les diverses comunitats. Aquesta diferenciació no faria sinó incrementar el caos que una situació tan complicada pot crear. L’essencial és que no es trenqui la unitat i que totes les institucions treballin juntes per intentar superar la pandèmia del coronavirus.