LA CLAU

El virus ha tornat

Un agent letal sanitària i econòmicament pot acabar donant-li la punta a l'ideal solidari europeu, aquell son tan grat com desballestat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52958970 delors200328212341

zentauroepp52958970 delors200328212341

El somni d’una Europa unida va néixer d’una tragèdia devastadora. L’estigma de la segona guerra mundial era tan atroç,  vergonyós i ruïnós, tan cruel i inhumà, que els europeus van acordar posar fi a l’inveterat costum de massacrar-se cada 20 o 30 anys com si no hi hagués futur. Avui, 70 anys després, un virus letal, sanitària i econòmicament, pot acabar definitivament amb aquell ideal solidari tan agradable com desballestat.

L’Europa unida ha sigut durant dècades un fenomenal factor d’estabilització i desenvolupament econòmic i d’infraestructures. Però molt poques vegades ha estat a l’altura dels conflictes i de les calamitats dels vulnerables, fossin propis o aliens, veïns pròxims o llunyans.

La insolidaritat severa amb els més perjudicats per la Gran Recessió, d’una banda, i la crisi migratòria, de l’altra, han donat impuls a moviments populistes antieuropeistes a tot el continent. La pandèmia global s’estén per tota la Unió i fueteja de manera especial Itàlia, Espanya i França. De moment. Els contagis s’acosten ràpidament als 300.000 i les morts, a les 20.000, si no han superat ja aquesta xifra.

Cop de porta del nord

Notícies relacionades

Angela Merkel proclama que el Covid-19 representa el desafiament més gran per a Europa des de la segona guerra mundial. Però tant Alemanya com Holanda, Àustria i altres membres del nord ric de la Unió veten la demanda del sud de mutualitzar el deute colossal que generarà la pandèmia. Cap altra fórmula serà suficient per a Itàlia, Espanya o França. En aquest cop de porta del nord hi ressona l’eco del cop de porta durant la Gran Recessió. Res nou. Que cadascú carregui el seu mort, aquest és el missatge.

Fins i tot la presidenta de la Comissió Europea, la també alemanya Ursula von der Leyen, ha deplorat l’egoisme  davant l’emergència a Europa. Però potser l’avís més sagnant és el del seu nonagenari antecessor, Jacques Delors, el socialista francès, el mandat del qual va crear el 1993 el tractat de Maastricht: «El clima entre els caps d’estat i de govern i la falta de solidaritat europea representen un perill mortal per a la Unió. El virus ha tornat». El virus, aquell horrorós virus.