31 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Després d'una setmana confinats

La majoria de la població ha col·laborat de forma responsable i solidària per frenar l'extensió de l'epidèmia

Després d'una setmana confinats

Ferran Nadeu

Ja hem passat la primera setmana de l’estat d’alarma decretat pel Govern. Quedar-se a casa com es va demanar des d’aquell dia, donar prioritat al teletreball, restringir les sortides per anar a comprar de productes de primera necessitat o a les activitats ineludibles per mantenir el país en marxa, extremar les mesures de protecció del contagi mitjançant la higiene i l’anomenat distanciament social han sigut les principals mesures imposades per l’estat d’alarma a què tots ens hem hagut d’adaptar, en una transformació enorme dels nostres hàbits quotidians. Els ciutadans han respost a aquest repte amb un ànim de resistència exemplar malgrat els immensos dubtes que hi ha rere l’horitzó. La distància física ha anat acompanyada de moltes altres formes de proximitat emocional.

Després d’unes primeres hores de confusió, el confinament ha sigut àmpliament seguit per la majoria de la ciutadania. Carrers semideserts, transport públic amb la mínima ocupació, empreses buides, persianes tancades i mesures extremes de cura en botigues d’alimentació. L’ús de les carreteres ha descendit bruscament. Tot i així, resulten lamentables algunes mostres, no majoritàries, d’irresponsabilitat.

Són dies d’inquietud i tristesa, però també de solidaritat, de reivindicació del valor del servei públic i de la tasca dels que mantenen dempeus els serveis essencials i combaten en primera línia i no sempre amb els mitjans necessaris l’embat d’una malaltia amb una extensió que ha desbordat les primeres previsions.  I també és d’agrair les iniciatives de tots aquells que ofereixen els seus coneixements, la seva creativitat i el seu humor per fer més suportable el confinament.

Amb motiu de la primera setmana des de la proclamació de l’estat d’alarma, Pedro Sánchez va dur a terme una llarga compareixença dirigida als espanyols confinats a casa que no va oferir noves mesures com per un moment es va poder pensar, sinó que va acabar sent un balanç d’aquesta primera setmana en un règim d’excepcionalitat (va assumir que, des del punt de vista productiu, pot no ser forassenyat parlar d’una economia de guerra) en què, va advertir, encara falta «el més dur».

El seu missatge a la societat va ser d’agraïment pels esforços realitzats per tothom, de conscienciació davant de les proves que encaren falta per passar i d’anunci del desplegament de més recursos sanitaris i fins i tot militars. També, davant les crítiques dels que reclamen un confinament absolut de les comunitats més afectades, va desplegar arguments per defensar que a Espanya ja hi ha «un confinament general» entre els més rigorosos d’Europa, una cosa que no podria ser menys atesa l’escalada de casos que encara continuarà remuntant durant una setmana, per a la qual caldrà molta enteresa d’ànim. Així com davant una eventual pròrroga o enduriment de les condicions del confinament, si arriba a ser necessari davant l’evolució de la pandèmia, després d’un debat que no s’hauria de convertir en polèmiques que en aquest cas, més que estèrils, serien nocives.