Resistència

La portada d’aquest diumenge d’EL PERIÓDICO captura un instant qualsevol de la vida que ara porten els veïns d’un bloc de pisos de l’Eixample de Barcelona. Podria ser qualsevol barri de qualsevol ciutat. Qui té terrassa surt una mica més a un món que ens tanca a casa a cop de pandèmia. A la fotografia, algú passa el temps amb una guitarra i d’altres busquen qualsevol raig de sol. Cadascú resisteix com millor sap i el seu enginy li permet.

Si les persones som animals socials per naturalesa, el virus ataca directament a aquesta necessitat aristotèlica de relacionar-nos més enllà de les quatre parets. Per això ara té més importància que mai la nostra capacitat per resistir, com diu la cançó que s’ha convertit en la banda sonora d’aquests temps. Més encara quan ja sabem que l’estat d’alarma s’allargarà almenys fins a l’11 d’abril.

Així ho va comunicar Pedro Sánchez als presidents autonòmics. Dimecres sol·licitarà l’aval del Congrés, amb un probable recolzament de la majoria. Era una decisió previsible tenint en compte les xifres. Ja són quatre els presidents autonòmics que reclamen paralitzar la producció del que no sigui de primeríssima necessitat. Qualsevol crítica o demanda ha de continuar sent ponderada, més encara quan no podem permetre que molts es quedin atrapats en aquesta crisi.

Tenim setmanes dures per davant abans que la corba de contagis permeti un cert optimisme. El personal sanitari (són el 12% dels infectats) salva vides sense parar malgrat l’escassetat del material de protecció. En alguns hospitals ja s’enfronten a l’angoixa del col·lapse. La ciutadania, per la seva banda, ha de complir amb la seva responsabilitat inexcusable: quedar-se a casa. De poc serveixen els aplaudiments si no es respecta el confinament al peu de la lletra.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’emergència sanitària és la prioritat però el virus també fa efecte en l’economia. Economia de guerra, en paraules de Sánchez. En comptes de material bèl·lic, mascaretes, guants i respiradors mecànics. Els comptes dels autònoms i de les empreses no s’escapen de l’efecte devastador del coronavirus, amb el consegüent eco pel que fa a l’ocupació. Organismes internacionals i locals ja han advertit d’una pertorbació econòmica sense precedents. La UE i el BCE han mogut fitxa en la bona direcció i l’escepticisme inicial s’atenua. Mentrestant, les patronals i associacions de diversos sectors reclamen de forma insistent una moratòria fiscal que, amb ordre, donaria oxigen respecte als pagaments previstos. El Govern encara no ha obert l’aixeta i l’empresariat apressa perquè l’aval públic anunciat cobreixi el 75% als crèdits, una cosa que la banca podria recolzar.

Tots hem de resistir fins a derrotar el virus. Aquesta redacció, connectada des de casa, cobreix al minut cada detall de la crisi i s’esforça per oferir una cobertura que doni veu i protagonisme als col·lectius més afectats. Tot l’equip de Barcelona i Madrid, última hora, gràfics, fotografia, vídeo, corresponsals i col·laboradors, s’estan bolcant per oferir la millor informació davant un desafiament que requereix professionalitat i rigor.