La UE suspèn en el coronavirus

La pandèmia del coronavirus és el repte excepcional davant del qual teòricament la Unió Europea (UE) hauria d’haver marcat la diferència, gestionant en comú la crisi i protegint de manera col·lectiva la salut i el benestar socioeconòmic dels europeus. Però no ha sigut així. Després de dos mesos de televisada expansió del virus a la Xina, l’epidèmia va arribar a la UE descuidada i mal preparada, i els seus estats han actuat de manera improvisada, descoordinada i insolidària. Que la Xina hagi acudit en ajuda d’Itàlia amb els subministraments mèdics que li havien negat Alemanya i França, indica que la UE no és la gran potència que creia ser. «El Covid-19 mostra que poc que significa ser europeu en temps de crisi», lamenta l’exprimer ministre belga Guy Verhofstadt.

Després d’una dècada de política d’austeritat i retallades, la sanitat pública ha quedat molt fragilitzada a diversos països, com Espanya, Itàlia i França. El nombre de llits per a cures intensives als hospitals ha baixat a 242 per cada 100.000 habitants a Espanya, a 262 a Itàlia i a 309 a França, en contrast amb les 601 d’Alemanya, segons Eurostat. A Espanya, hi ha 3.500 llits curatius menys que abans de la crisi financera. La despesa pública en sanitat per habitant es limita a 2.221 euros a Espanya i a 2.522 a Itàlia, puja a 3.883 a França i arriba als 4.459 a Alemanya.

Això ajuda a explicar el baix nombre de morts fins ara a Alemanya pel coronavirus (31), 7,8 vegades menys que a França amb un 45% més de casos confirmats alemanys, i la xifra tan desproporcionadament alta de morts a Espanya i en especial a Itàlia, segons la base de dades mundial de la Universitat Johns Hopkins a 19 de març.

Sense plans de contingència

L’epidèmia va arribar a Europa sense que la UE ni els seus estats haguessin adoptat mesures preparatòries, com plans de contingència i el reforçament preventiu del personal i l’equipament sanitari, tot i que des de principis de gener el món assistia en directe a l’expansió de l’epidèmia a la Xina i altres països.

Europa creia que l’epidèmia no anava l’afectaria, malgrat viure en un món interconnectat per avió i la facilitat de contagi del coronavirus, ja que els seus símptomes lleus en el 80% dels casos faciliten que pugui passar desapercebut. Els dirigents europeus compartien la convicció de la llavors ministra de sanitat francesa, Agnès Buzyn, que va afirmar el 24 de gener que el risc de contagi del virus a França era «pràcticament nul» i que el risc de propagació era «molt feble».

Quan es va expandir sense control per Itàlia, es va escampar el pànic i cada país de la UE va actuar de manera unilateral amb la seva lògica nacional en el tancament de fronteres, la suspensió escolar, el confinament i les mesures econòmiques, sense coordinació real ni estratègia comuna. Holanda i Suècia rebutgen parar l’economia i confinar la població i Polònia obstaculitza el pas als bàltics que volen tornar als seus països.

Dràstica caiguda d’ingressos

Notícies relacionades

Coronavirus avui 27 de setembre: així està la situació

Naturgy: no tots els fons són iguals

L’aturada econòmica i el confinament provocaran una dràstica caiguda d’ingressos en àmplies capes de la població europea i agreujaran encara més la desigualtat. Les mesures nacionals anunciades poden evitar la fallida massiva d’empreses, però continuaran implicant fortes pèrdues d’ingressos per a milions de famílies d’assalariats i autònoms que s’estan quedant sense feina. L’assegurança d’atur és inferior al salari i el seu cobrament es demora, mentre que les factures quotidianes no disminueixen, amb l’agreujant que el 9,2% dels empleats de l’eurozona tenen ingressos inferiors al llindar de la pobresa, un percentatge que voreja el 13% a Espanya.

L’Eurogrup estima que la flexibilitat del pacte d’estabilitat és suficient per gestionar la crisi, però l’emergència sanitària i la severa recessió del coronavirus requereixen suspendre per llarg temps la cotilla del dèficit públic, mantenir al màxim els ingressos de la població i un posterior pla de reactivació global. El Banc Central Europeu (BCE) acaba d’anunciar un programa addicional d’injecció de fons a l’economia de 750.000 milions, quan la setmana passada havia limitat la xifra a 120.000 milions, en contrast amb els 650.000 milions d’euros anunciats per la Reserva Federal dels EUA i el seu suport als pagarés de les firmes nord-americanes per 1,2 bilions més. El BCE tracta de reparar ara els seus errors de la setmana passada, quan la seva presidenta, Christine Lagarde, va descartar actuar per contenir l’especulació contra el deute dels països febles de l’eurozona, com Itàlia, agreujant la caiguda borsària.