Tardor d’inestabilitat a la UE

El nivell de rebuig ciutadà envers el president francès, Emmanuel Macron, a causa de les seves polítiques antisocials i els seus regals fiscals als més rics i a les grans empreses, ha assolit aquest setembre un nou rècord i s’ha situat en el 80%, segons assenyala el sondeig de Verian per a Le Figaro Magazine. Únicament el 15% dels francesos confien en Macron. La valoració de Bayrou encara és més dolenta: el 82% dels francesos rebutgen la seva gestió i només hi confien el 14%.

La gestió de Macron des del 2017 ha provocat que ara l’ultra Reagrupament Nacional (RN) sigui de lluny el partit més ben valorat pels francesos i que les figures polítiques més ben valorades del país siguin els ultres Jordan Barderlla i Marine Le Pen, amb 42 i 38 punts, respectivament, seguides de l’ex primer ministre Edouard Philippe, que s’ha distanciat de Macron (31 punts), detalla el sondeig Verian.

El pla d’ajust pressupostari de 44.000 milions d’euros presentat per Bayrou per al 2026 amb un augment simultani de la despesa militar ha desencadenat la mobilització espontània dels francesos amb una convocatòria de protestes per "bloquejar el país" el 10 de setembre, seguida d’una dels sindicats a la mobilització general el 18 de setembre.

Les rebaixes tributàries de Macron als més rics i a les grans empreses han retallat la recaptació anual en 62.000 milions, cosa que ha agreujat el dèficit i el deute públic, segons un informe del Tribunal de Comptes francès. L’Institut Nacional d’Estadístiques francès va destacar aquesta setmana que les petites i mitjanes empreses paguen un 50% més d’impostos sobre beneficis que les grans companyies. Un altre informe de l’Observatori Francès de Conjuntures Econòmiques (OFCE) indica que entre el 25% i el 50% dels 1.064 bilions en què ha augmentat el deute públic francès des del 2017 és conseqüència d’aquestes rebaixes tributàries de Macron. Una investigació del Senat francès acaba de revelar que els subsidis públics a les empreses tenen un cost anual mínim de 211.000 milions, quatre vegades més que l’ajust pressupostari proposat, sense que hi hagi un control sobre l’eficàcia que té.

La intenció del canceller alemany, Friedrich Merz, anunciada aquest estiu, de retallar la despesa social i el subsidi d’atur, mentre augmenta dràsticament la despesa militar, també generarà tensions polítiques i socials a Alemanya. El país afronta un forat pressupostari de 172.000 milions per al període 2027-2029, mentre que el creixement continua sense remuntar, els aranzels de Trump perjudiquen especialment la seva indústria i té 123.000 aturats més que fa un any, segons l’Eurostat.

L’inici del procés d’aprovació de l’acord comercial de la UE amb Mercosur també generarà protestes agràries, ja que l’acord implica l’entrada massiva al mercat europeu de productes agraris llatinoamericans a un cost molt baix i sense respectar les normes sanitàries de la Unió Europea.

L’eurozona va experimentar una brusca frenada econòmica en el segon trimestre de l’any a causa de les amenaces i dels aranzels de Trump. El creixement trimestral global de l’eurozona es va limitar al 0,1%, mentre Alemanya i Itàlia patien una contracció del 0,1%, segons l’Eurostat.

Notícies relacionades

Rússia ataca per primera vegadala seu del Govern d’Ucraïna a Kíiv

Prop de 10.000 oenagés suplanten la tasca de l’Estat al Líban

Descontentament ciutadà

En un entorn de debilitat econòmica, el descontentament ciutadà per l’augment de la desigualtat, la pèrdua de poder adquisitiu, el preu de l’habitatge i els ajustos pressupostaris per mirar d’encaixar el ràpid augment de la despesa militar imposada per Trump alimenten el vot electoral a l’extrema dreta. Als Països Baixos, els sondejos auguren una nova victòria de l’ultra Partit per la Llibertat (PVV). I, a la República Txeca, el també ultra Aliança de Ciutadans Descontents (ANO) encapçala els sondejos amb el 32% d’intenció de vot, molt més endavant que la coalició governamental SPOLU (20%).