La submissió de la UE a Trump

La submissió de la Unió Europea (UE) als dictats del president nord-americà, Donald Trump, està passant una factura econòmica i política que amenaça l’estabilitat d’Europa i agreuja les seves vulnerabilitats. La claudicació de la Comissió Europea davant Trump a l’acceptar un acord comercial asimètric i humiliant ha debilitat políticament la seva presidenta, Ursula von der Leyen, ha fracturat la coalició proeuropeista de populars, socialistes, liberals i verds al Parlament Europeu que sosté la Comissió Europea i l’ha fet perdre la confiança ciutadana. Von der Leyen haurà d’afrontar a l’octubre dues noves mocions de censura al Parlament Europeu: una, de L’Esquerra, i l’altra de l’ultra Patriotes per Europa; un desgast polític addicional.

L’acord amb els Estats Units, que ha de ser ratificat pel Parlament Europeu i pel Consell de la UE, estableix que la majoria dels productes provinents dels EUA entrin lliures d’aranzels a la UE, mentre que les exportacions europees estaran penalitzades amb el 15%. L’acord inclou també el compromís de la UE de comprar als Estats Units gas i petroli per prop de 700.000 milions d’euros fins al 2028, d’invertir en els EUA 520.000 milions d’euros més i d’adquirir "quantitats significatives" d’equip militar.

A més, la UE ha renunciat a la seva sobirania legislativa al comprometre’s en la declaració addicional subscrita el 21 d’agost a no adoptar el cànon que haurien de pagar les grans plataformes informàtiques nord-americanes per l’ús de les xarxes de telecomunicacions europees, prevista en la llei de xarxes digitals que la UE hauria d’adoptar abans de final d’any.

Fragilitat política

El 77% dels ciutadans dels cinc països més grans de la UE –Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Polònia– critiquen que l’acord beneficia només els Estats Units, segons el sondeig de la revista de geopolítica francesa Grand Continent. El 75% assenyala que Von der Leyen va defensar malament els interessos de la UE, el 72% declara haver perdut la confiança en ella i el 60% considera que hauria de dimitir.

La fragilització política de Von der Leyen va quedar patent aquesta setmana durant el debat de l’Estat de la UE al Parlament Europeu, on només va comptar amb el suport clar de la seva família política, el grup popular, i del grup ultra Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). Els socialistes, el segon grup de l’Eurocambra, van criticar Von der Leyen per deixar enrere Europa i els seus ciutadans i van qualificar d’"injust i inacceptable" l’acord amb els EUA. Von der Leyen també va ser criticada per liberals, verds, L’Esquerra i els ultres de Patriotes per Europa (tercera força de l’Eurocambra).

Per recuperar el suport parlamentari, Von der Leyen va abandonar la seva posició proisraeliana a ultrança i va proposar sancionar Israel per les matances a Gaza, sabent que la mesura no prosperarà per falta de suport dels governs. També va prometre al Parlament Europeu més cooperació institucional, tot i que la incompleix quan li convé. El Parlament Europeu va presentar a l’agost una demanda davant el Tribunal de Justícia de la UE contra la Comissió Europea i el Consell de la UE per excloure l’Eurocambra del vot del reglament del fons militar SAFE de 150.000 milions, ja que temia l’impacte d’un debat públic sobre l’augment de la despesa militar mentre s’imposen ajustos en la despesa social.

Notícies relacionades

Espanyols a la fira de defensa d’Ucraïna

Polònia reforça la frontera i Espanya se suma al desplegament aeri de l’OTAN

Von der Leyen també va advocar per la independència d’Europa en defensa, tecnologia i energia, però això casa malament amb el que va pactar amb Trump. L’acord d’adquirir 700.000 milions de gas i petroli als EUA convertirà la UE en dependent en un 70% del gas nord-americà, indica el think tank Bruegel. Les compres militars massives als Estats Units i l’ús d’una part significativa del fons militar europeu de 150.000 milions per finançar les indústries del Regne Unit, Noruega, Turquia, Corea del Sud, Ucraïna i altres països frena el desenvolupament de la indústria de defensa europea i la seva autonomia militar.

Von der Leyen va repetir les seves habituals promeses de desenvolupament industrial i tecnològic sense precisar-ne el finançament. L’única xifra que va citar van ser 1.800 milions per fabricar bateries a la UE, menys de la meitat del que inverteix la firma xinesa CARTL en una sola fàbrica a Espanya. Així mateix, les promeses de Von der Leyen d’erradicar la pobresa i impulsar la construcció de vivendes xoquen amb les retallades en els fons regionals i de cohesió que ha proposat en el marc pressupostari 2028-2034.