La UE, inseguretat i immigració

La Unió Europea (UE), sota la pressió de l’auge de la ultradreta, aposta per solucions màgiques a la complexa realitat de la immigració, en lloc de resoldre els problemes reals que alimenten el discurs ultra contra els immigrants, com la inseguretat, l’islamisme militant antieuropeu, els dèficits en educació, sanitat i vivenda, i la desatenció a les queixes ciutadanes.

Ara, la majoria dels estats de la UE recolza crear fora del territori comunitari centres on deportar immigrants irregulars i demandants d’asil com l’última solució miraculosa. La presidència rotatòria danesa de la UE li vol donar un impuls decisiu amb el suport de la Comissió Europea, malgrat que el model italià a Albània no acaba de funcionar, que altres projectes no han quallat i que aquests centres pateixen greus dèficits de legalitat, d’eficàcia i de cost.

Per desactivar els discursos contra la immigració, les autoritats haurien de prioritzar en especial resoldre el problema explosiu de la inseguretat per la impunitat manifesta d’individus violents i conflictius, delinqüents multireincidents i narcotraficants, tant nacionals com de la UE i extracomunitaris.

Una dràstica reducció de la inseguretat i de la percepció d’impunitat via reformes legals i judicials reduiria la conflictivitat política entorn de la immigració. Atesa la caiguda de la natalitat a la UE, sense immigrants cauria la població activa i s’acceleraria el declivi econòmic.

La immigració ha aportat a Espanya el 24% del creixement del PIB per càpita dels últims tres anys, segons el Banc d’Espanya. El Govern italià de Giorgia Meloni, malgrat la seva croada antimigratòria, ha concedit la xifra rècord de gairebé un milió de permisos de treball a immigrants extraeuropeus del 2023 al 2028 per salvar la seva economia.

Però la reducció de la inseguretat i la impunitat és incompatible, per exemple, amb el fet que segueixin en llibertat 266 delinqüents a Barcelona, molts d’ells d’origen estranger, que sumen 1.776 detencions i 5.284 actes delictius en els últims sis mesos, ni que barris perifèrics estiguin controlats per clans familiars delictius. Tampoc és compatible que un kosovar amb més de 100 detencions per robatoris no hagi sigut deportat, ni que un lladre de cotxes sumi 98 detencions abans d’anar a la presó, ni que quedin en llibertat molts dels detinguts per narcotràfic, ni que l’Audiència de Màlaga deixés en llibertat el 2024 al narcotraficant Karim Bouyakhrichan, dirigent de la perillosa Mocro Maffia, malgrat una ordre d’extradició holandesa.

Tocs de queda

La violència s’ha disparat a França les últimes setmanes amb accions vinculades a barris de la immigració i al narcotràfic, com l’assalt d’un centenar d’individus als cotxes que circulaven per la carretera de Llemotges, l’atac amb morters pirotècnics a la policia a Besiers i els tocs de queda a menors imposats a Nimes, Llemotges, Besiers i altres ciutats. A Brussel·les, seu de la UE, es van registrar 89 tirotejos el 2024 i es passegen amb kalàixnikovs al metro. A Suècia, el crim organitzat i el narcotràfic controlen els barris de la immigració i utilitzen nens sicaris per a assassinats.

Espanya, Alemanya i França han començat a deportar estrangers convictes als seus països d’origen. Però hi ha països que rebutgen aquests retorns, com Algèria, que va rebutjar deu vegades la deportació de Brahim A., immigrant irregular condemnat per apologia del terrorisme islàmic, que al sortir en llibertat va apunyalar mortalment un home i va ferir cinc policies a Mulhouse (França) el febrer del 2025.

Notícies relacionades

Von der Leyen i Trump es veuran demà per abordar els aranzels

Tot el poder polític per a Karina Milei

Moltes vegades falta la voluntat política d’expulsar el convicte, com va passar a Espanya amb Abdelbaki es-Satty (el futur imam de Ripoll) després de complir la seva condemna de quatre anys per narcotràfic el 2014. Si se l’hagués expulsat al Marroc, els atemptats de Catalunya de l’agost de l’any 2017 (16 víctimes mortals) no s’haurien produït.

La UE està plena de casos d’estrangers amb una ordre d’expulsió no executada que cometen delictes molt greus. Per exemple, la violació i assassinat el setembre del 2024 de la jove Philippine a París pel marroquí Taha O. (ja condemnat) i l’apunyalament mortal el gener del 2025 d’un nen i una professora a Aschaffenburg (Baviera) per l’afganès Enamullah Omarza. A Espanya, el marroquí Abarrafia H., amb una ordre d’expulsió no executada, és empresonat acusat de calar foc a una menor el passat 16 de juliol a les Canàries.