Dues mirades
Tot anirà bé
El 'tot anirà bé' expressa delit i turment alhora. El delit d'un altre escenari des del turment d'aquesta llosa que només ens deixa escriure infantils i acolorides lletres
-FOTODELDÍA- EPA044. ROMA (ITALIA), 04/03/2020.- Una pareja se besa con máscaras faciales sanitarias, este miércoles en Roma (Italia), país en el que el coronavirus se sigue expandiendo y ya hay 107 fallecidos de un total de 3.089 contagiados, mientras 276 personas ya se han curado. EFE/ Massimo Percossi /
A prop de casa, en un balcó, hi ha una pancarta que diu ‘Tot anirà bé’. Està escrita amb lletres majúscules, enormes, acolorides, infantils. És probable que sigui el resultat d’una d'aquestes propostes que EL PERIODICO publica cada dia, ‘A casa teva’. Fer coses amb els nens, distreure’ls. En aquest cas, pintar i, alhora, provocar una reacció optimista. És la reproducció d’un lema que s’ha estès per tot Itàlia: ‘Tutto andrà bene’. A sobre les lletres, al costat, en un racó, un arc de Sant Martí, també ingenu, naïf. És alhora un missatge engrescador i trist. Transmet el desig d’un demà possible, lliure de neguit, i alhora és una veu tímida, gairebé inaudible, des d’un present tèrbol.
El pitjor de tot plegat és la falta de perspectiva, la inexistència clara d’un final. Si sabéssim la data en què s’acaba la condemna, podríem fer plans, perquè no és del tot cert que el ‘carpe diem’ sigui la millor solució, sobretot si aquest present és pastós i rutinari en la grisor i la por. Per això, el «tot anirà bé» expressa un delit i un turment a la vegada. El delit d’un altre escenari des del turment d’aquesta llosa atemporal que només ens deixa escriure infantils i acolorides lletres.
