Anàlisi
Una obvietat per guanyar temps
zentauroepp52809465 13 03 2020 sede de la uefa en nyon suiza deportes uefa 200316175733 /
Si fa un mes algú ens arriba a dir que la cita més atractiva del calendari futbolístic en les pròximes setmanes seria una reunió (telemàtica, a més) del president de la UEFA, Aleksander Ceferin, amb representants de les 55 federacions adherides al màxim òrgan rector del futbol europeu, no li hauríem donat el menor crèdit. Però així estem. Com passa en tants altres àmbits, el futbol busca a les palpentes la manera de fer front a les imprevisibles conseqüències de la crisi sanitària internacional i anuncia mesures que potser li serviran per guanyar temps, però que, anant al fons de l’assumpte, tenen tantes possibilitats d’èxit com les que tenia el rei Canut de Dinamarca quan intentava aturar la marea mitjançant l’oració.
Posposar un any la celebració d’una Eurocopa que havia d’estrenar un nou format amb 12 seus en diversos països (el pitjor escenari possible davant d’una pandèmia global com la que estem vivint) és una decisió tan òbvia com insuficient. Però almenys ha servit per obligar la FIFA a posar en quarantena el seu insensat pla per celebrar un mundial de clubs l’estiu del 2021, un projecte sinistre que constitueix l’última i més acabada expressió de la cobdícia que mou la maquinació del futbol fins i tot a costa d’esprémer els jugadors i saturar els aficionats.
Perquè si alguna cosa ha vingut a demostrar la crisi del coronavirus als encarregats d’administrar i regular el noble art de xutar la pilota és que el calendari no dona més de si, per més que els clubs, les federacions i els operadors televisius s’afanin a habilitar noves dates per continuar inflant la bombolla d’un negoci que, com s’ha vist, és incapaç d’encaixar una situació imprevista sense amenaçar amb la caiguda absoluta.
Canviar de dia la final de la Champions és, en les actuals circumstàncies, un mer brindis al sol
La UEFA ha acordat ajornar l’Eurocopa i ha fet bé (tot i que ara s’haurà de buscar la manera que el torneig masculí no s’encavalqui amb el femení, la cita inaugural del qual està prevista per al 7 de juliol del 2021). Però ha deixat per més endavant, a l’espera de veure com evoluciona la situació sanitària, les decisions veritablement delicades, que són les que afecten el desenllaç dels tornejos domèstics i continentals (allò de canviar de dia la final de la Champions és, en les circumstàncies actuals, un mer brindis al sol) i, sobretot, les fórmules per gestionar el brutal impacte econòmic que la paralització de l’activitat tindrà sobre els clubs.
Intentar pal·liar les pèrdues amb noves competicions i més partits és un camí segur cap al desastre, i per això és molt probable que acabi sent la via finalment triada. Posats a demanar, semblaria més raonable aprofitar la tètrica situació actual per posar mà de veritat a l’estructura econòmica i financera dels clubs, establint regles clares, fixant límits de despesa i, en suma, redimensionant (odiosa paraula, ja) tot el sector cap a un model més sostenible en el qual els aficionats recuperin el protagonisme que mai haurien hagut de perdre.
