10 d’ag 2020

Anar al contingut

LA CLAU

L'empresa del Rei

BALLESTEROS

L'empresa del Rei

Luis Mauri

Una família reial no és una família, és una empresa. Una empresa pública. La seva pervivència, estrictament tradicional i representativa, depèn de la seva capacitat de generar consens i demostrar honestedat exemplar.

L’emergència global ho cobreix tot. El país no afronta un repte ciclopi. Són dos reptes simultanis: la crisi sanitària i la crisi econòmica subsidiària. No serviria de gaire sobreviure a la infecció si després caiguéssim en un pou de pobresa sistèmica. No serviria de gaire preservar a qualsevol preu la producció si fóssim delmats pel virus. El desafiament és sortir raonablement indemnes de les dues amenaces.

Només la colpidora emergència d’aquests dies explica que hagi quedat difuminada una notícia de les de fer parar les rotatives a mitja tirada. Sense la pandèmia vírica, la ruptura d’amarres del rei Felip VI amb el seu pare i predecessor ja podria haver desencadenat una crisi institucional de proporcions sísmiques.

Joan Carles I va modernitzar la imatge de la Corona i la va associar a la democràcia després d’haver sigut designat per la dictadura. Va aconseguir que la institució monàrquica fos acceptada amb tolerància per molts republicans. Un mèrit objectiu i indiscutible que ell mateix s’ha encarregat de demolir pedra a pedra fins a no deixar-ne ni una de dreta.

Acta acusatòria

La renúncia de Felip VI a l’herència del seu pare i la retirada de l’assignació pública de gairebé 200.000 euros anuals de l’emèrit és una operació de tallafocs. La resposta de la Corona per posar fora de perill la institució ha sigut tan urgent que ha acabat de sepultar l’últim bocí de reputació del rei emèrit. Les investigacions sobre comissions multimilionàries, pagades, presumptament, per l’Aràbia Saudita a Joan Carles, arribaran fins on arribin, però aquest, com fa sis anys Jordi Pujol, ja haurà perdut el respecte públic. El comunicat del seu fill és poc menys que una acta acusatòria en tota regla.

Durant la Transició, la Corona va ser un eix d’estabilitat democràtica. Però la monarquia –aquesta i totes– té poc fonament objectiu en les societats democràtiques i desenvolupades del segle XXI. La seva pervivència, estrictament tradicional i representativa, depèn de la seva capacitat de generar consens i demostrar honestedat exemplar. Una família reial no és una família, és una empresa. Una empresa pública.