L'ajornament de l'Eurocopa de futbol

L’efecte dòmino de la pandèmia del Covid-19 va tenir aquest dimarts noves conseqüències d’impacte en el món de l’esport, començant per l’ajornament de l’Eurocopa de futbol fins a l’any que ve, com també ha passat amb la Copa Amèrica. La decisió era inevitable perquè la competició s’havia de disputar –del 12 de juny al 12 de juliol–, a 12 països amb el consegüent moviment d’aficions que hauria suposat.

Amb totes les competicions actualment parades, i sense entreveure quan podran reprendre’s pel descontrolat avenç de la pandèmia, posposar durant més temps una decisió d’aquest tipus hauria sigut una insensatesa. La UEFA, a més, ha donat una oportunitat que les competicions de clubs, tant nacionals com internacionals, puguin tenir la possibilitat d’aprofitar el buit que deixa en el carregat calendari. Així, s’ha ressituat la final de la Champions al 27 de juny, en lloc del 30 de maig previst. La Lliga professional espanyola, per boca del seu president, Javier Tebas, ha manifestat en aquest sentit la seva idea d’acabar la competició. En cas de no poder-ho fer, ja s’ha xifrat el daltabaix econòmic en més de 600 milions d’euros. Aquesta intenció de Tebas i la subsegüent adaptació del calendari internacional quedaran pendents de l’evolució de l’epidèmia per òbvies qüestions de salut per a esportistes i aficionats.

El mateix dia que es va ajornar l’Eurocopa també va anunciar una mesura similar el torneig de tennis Roland Garros, que s’iniciarà el 20 de setembre i no el 24 de maig. Per contra, el COI, amb el recolzament del comitè organitzador i del Govern japonès, va mantenir la seva idea, ara per ara, que els Jocs Olímpics se celebrin del 24 de juliol al 9 d’agost a Tòquio. Deixa aquesta decisió la imatge que el president de l’organisme, l’alemany Thomas Bach, el seu comitè executiu i les federacions internacionals només pensen en els seus interessos i donen l’esquena a una duríssima realitat. Les circumstàncies que vivim exigeixen actuacions gens acomodatícies. Perquè si bé és cert que hi ha quatre mesos per endavant, s’hauria de ponderar, per exemple, que els atletes –els protagonistes de la cita olímpica– ja no poden preparar-la amb normalitat.