13 d’ag 2020

Anar al contingut

MIRADOR

La Corona, en crisi

JuanJo Martin

La Corona, en crisi

Rosa Paz

Les informacions sobre els negocis de Joan Carles I danyen l'estabilitat del país i donen pàbul al populisme

Semblava que amb l’abdicació de Joan Carles I i la seva substitució per Felip VI el juny del 2014, el debat sobre monarquia o república s’havia apaivagat a Espanya i que, tret dels atacs del sector independentista català, la institució monàrquica havia passat a sobreviure en un cert estadi de calma. A la societat espanyola l’ocupaven altres afers més urgents, la crisi econòmica i les seves conseqüències en l’empobriment de les capes populars i les classes mitjanes o les mateixes tensions sobiranistes de Catalunya, entre d’altres.

Ara, quan apareixen notícies sobre la fortuna que el rei emèrit ha acumulat en paradisos fiscals, que fan que la Corona trontolli, la preocupació de la ciutadania és també una altra de molt més important: la lluita contra la pandèmia del coronavirus i l’excepcional estat d’alarma que ens té confinats a casa. Evitar el contagi del Covid-19 és, sens dubte, més urgent que les conseqüències que poden tenir les actuacions de Joan Carles I que no estan «en consonància amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat [...] que han d’informar l’activitat de la Corona», per utilitzar el llenguatge del comunicat que diumenge va emetre el rei Felip.

Hi ha diversos aspectes d’aquesta nota de repudi que són significatius. El primer, l’intent del Monarca actual de protegir-se de la contaminació que pot ser que li causin els negocis que el seu pare té a l’estranger, renunciant en nom seu i en el de la princesa d’Astúries a qualsevol herència —menys la Corona—, i retirant-li l’assignació anual que encara tenia Joan Carles I de la Casa Reial. No menys important és que el comunicat de Felip VI confirma el que encara estava només en fase de sospita i d’investigació judicial, és a dir, que el seu progenitor és titular de comptes milionaris a l’estranger, que en cap cas han pogut nodrir-se amb l’assignació que rebia com a cap de l’Estat.

És un afer de molta gravetat, que no només afecta la institució monàrquica i perjudica el seu actual titular, sinó que fa malbé també l’estabilitat general del país i dona pàbul a les crítiques del populisme de qualsevol signe contra les institucions de l’Estat i els qui les representen. El periodista José Antonio Zarzalejos, monàrquic confés, escrivia aquest dilluns que Joan Carlrs s’hauria d’exiliar en un país europeu on no pugui sostreure’s a la justícia espanyola. Però molts constitucionalistes insisteixen que la justícia no pot actuar contra el rei emèrit perquè era inviolable, per l’article 56.3 de la Constitució, en el moment en què va constituir aquests fons a l’estranger, ja que llavors exercia la direcció de l’Estat.

Hagi de donar comptes o no davant de la justícia, les informacions sobre els negocis del monarca emèrit, ratificades en el comunicat de diumenge, tindran, no obstant, conseqüències en el debat polític espanyol. Segurament no tant, encara, com perquè es produeixi un canvi de monarquia per república –ni el PP ni el PSOE tiraran per aquí–, però, sí, prou com per acaparar una bona part del debat una vegada que es venci el coronavirus i es torni a la normalitat democràtica. Sigui això quan sigui.