Dues mirades
Sacrifici reial
El Rei no té massa més sortides que entregar el seu progenitor al sacrifici. O, el que és el mateix, a retre comptes davant dels tribunals. Al cap i a la fi, això va d'institució, no de família
herencia-rey /
El més implacable enemic de la monarquia és el temps. Dels faraons i els reis feudals ja només en queden monuments de pedra. Potser seguim sent vassalls, però d’imperis sense ceptres ni fronteres. La Corona, totes les corones, tenen data de caducitat, només es tracta de gestionar la desconstrucció de la millor manera. En això estan les monarquies parlamentàries. Provant de trobar la combinació entre la utilitat al país, la representació i la pervivència del vincle emocional amb els ciutadans a través del seu caràcter simbòlic.
El paper que Joan Carles I va jugar en la Transició en favor de la democràcia (empès o no pels seus interessos) s’ha anat arrugant i perdent brillantor fins a convertir-se en una bola que ha impactat de ple en el rostre del seu hereu. Ara, Felip VI ha volgut deixar anar llast amb contundència. ¿S’acabarà enfonsant amb el seu pare? De la mateixa manera que Joan Carles I sembla haver buscat l’escut del fill, aquest no té massa més sortides que entregar el seu progenitor al sacrifici. O, el que és el mateix, a retre comptes davant dels tribunals. Al cap i a la fi, això va d’institució, no de família.
