24 d’oct 2020

Anar al contingut

SENSE AGENDA POLÍTICA

La pandèmia que devora el procés

La pandèmia que devora el procés

Joaquim Coll

Ja res serà igual, particularment en una Catalunya on la política ha estat segrestada per la petitesa i la niciesa

La gravetat de la pandèmia planetària del coronavirus ha engolit totes les altres coses; no hi ha lògicament un altre tema d’interès i preocupació per a ningú. Fins i tot ha aconseguit devorar el tan resilient procés, que bé es podria qualificar d’«endèmia» política pròpia donada la seva alta permanència i localització.

La crisi econòmica mundial del 2008 va acabar desenvolupant a Catalunya el fenomen viral del separatisme, la variant local del nacionalpopulisme que des d’aleshores circula per Europa amb diferents rostres. La nostra és una fantasia que ha fet creure molta gent que els problemes de la globalització es podien afrontar millor des del gen egoista del petit, i que les regles de l’Estat democràtic i de dret es podien trencar unilateralment com van fer els líders independentistes el setembre i l’octubre del 2017. Doncs bé, fa l’efecte que la crisi del coronavirus amb les seves incalculables conseqüències en tots els àmbits pot acabar sepultant el procés, tot i que encara no sapiguem què vindrà després. 

Ara per ara, la política catalana ha desaparegut de l’agenda, com ho prova que s’ha parlat poquíssim de la dimissió forçada de l’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch, per haver amagat un presumpte cas d’assetjament sexual continuat per part del seu cap de gabinet. La pugna preelectoral entre JxCat i ERC va ser determinant en la renúncia de Bosch dilluns passat, el que en un altre moment hagués donat corda política i mediàtica per a diverses setmanes.

Tampoc ara importa gaire quan ni com es farà la pròxima reunió de la «taula del diàleg» entre governs prevista per al març. Hem entrat en un estat d’alarma en què tot ha quedat suspès. En realitat, ja res serà igual després de la desfeta del coronavirus, particularment en una Catalunya on la política ha estat segrestada per la petitesa i la niciesa, mentre els problemes s’han anat aguditzant i fent més globals. 

Els girs del Govern

La portaveu del Govern, la consellera Meritxell Budó, afirmava aquest dimarts que Catalunya tenia «els casos de coronavirus controlats», que es podia seguir el traç dels contactes de les persones que havien donat positiu, per la qual cosa no feia falta adoptar mesures com en altres comunitats. El greu brot del virus a Igualada va tallar en sec aquesta aroma de diferenciació identitària i en menys de 48 hores s’ha decretat el tancament immediat de tots els centres educatius.

El mateix cop de volant s’ha produït en relació amb la gratuïtat del telèfon 061, que fins ara era de pagament a Catalunya, l’única entre totes les autonomies, malgrat les reiterades crítiques dels partits de l’oposició i de les associacions en defensa de la sanitat pública. Un altre exemple més que el procés s’ha fet a costa de les despeses socialment importants.

En les seves compareixences, els membres del Govern, des de la portaveu fins a la consellera de Salut, Alba Vergés, passant per Quim Torra o Pere Aragonès, reflecteixen nervis i sobretot molta improvisació. Se n’han adonat que les eleccions catalanes aniran del coronavirus i no del procés.