anàlisi

El que Biden podria treure d'Ortega y Gasset

La tesi del filòsof espanyol és que els lloables i altament benèfics resultats de la democràcia i el progrés material han engendrat també un tipus (¡no classe!) nou d'home, que es dona a totes les capes de la societat

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp52731571 07 03 2020 07 march 2020  us  st  louis  us democratic presi200311184316

zentauroepp52731571 07 03 2020 07 march 2020 us st louis us democratic presi200311184316 / Lora Olive ZUMA Wire dpa

El més recent en el xarampió de les notícies és que el dimarts següent al ‘superdimarts’ Josep Biden va consolidar la seva candidatura en les primàries demòcrates per enfrontar-se a Donald Trump al novembre. Biden, que fa tot just 15 dies semblava inelegible, va derrotar el socialdemòcrata, l’esquerrà Bernie Sanders, en quatre estats, inclòs Michigan, on Sanders partia com a favorit després que fa quatre anys vencés Hillary Clinton i es convertís en el gran insurgent del camp demòcrata. Després de reconèixer la tenacitat dels joves que continuen emparant Sanders, negres, hispans i moderats han fet pinya al voltant del que fos vicepresident amb Obama com la garantia que Trump pot ser desallotjat de la Casa Blanca després d’un únic mandat.

Notícies relacionades

En les seves fascinants memòries (‘Semillas de gracia’, Pre-Textos), l’hispanista hongarès Thomas Mermall, autor d’una celebrada edició crítica de ‘La rebel·lió de les masses’, va escriure sobre el cim de José Ortega y Gasset: «La tesi del llibre és que els lloables i altament benèfics resultats de la democràcia i el progrés material han engendrat també un tipus (¡no classe!) nou d’home, que es dona a totes les capes de la societat i que Ortega anomena l’home massa. Vet aquí les paraules d’Ortega: ‘El característic del moment és que l’ànima vulgar, sabent-se vulgar, té la tenacitat d’afirmar el dret de la vulgaritat i l’imposa on sigui’. Efectivament. Una d’aquestes ‘ànimes’ fins i tot ha arribat a la presidència del nostre país [es refereix a Bush fill] [...], fa uns anys un membre del Congrés va defensar el dret a la mediocritat [...] el tret més alarmant del qual són els estàndards educatius a tots els nivells. Els esforços per redreçar la situació són qualificats d’elitistes». M’estranya que no es ressalti la visió d’Ortega  a l’hora d’analitzar el fenomen Trump (no sé si Biden ha llegit Ortega): la seva forma tan clarivident de connectar amb les masses, de convertir la vulgaritat en autenticitat, una vida sense complexos, en la qual es pot enorgullir del racisme, la violència, el masclisme, la ignorància, la barroeria...

Antropologia cultural

Per desxifrar la seva antropologia cultural es podria creuar la visió d’Ortega  amb les eloqüents ‘Crónicas de la América profunda’, de Joe Bageant. Després de recordar que la meitat de la població oscil·la «entre l’alfabetització mínima i l’analfabetisme funcional», emfatitza la influència dels escocesos de l’Ulster en part de l’electorat conservador blanc: «Tant els italians com els alemanys, els polonesos i molts altres grups ètnics van adoptar els valors i la mentalitat dels escocesos de l’Ulster com la quinta essència de l’americà [...]. És una cultura populista i que no exclou ningú. En general, no senten enveja de la riquesa aliena i mesuren els líders polítics en funció del que entenen com la seva força, avaluen si lluitarien per allò en què creuen, físicament si fes falta. A part, no oblidem que són cristians [...] la influència fronterera està profundament arrelada». Bageant remarca que l’Amèrica liberal nega la permanent lluita de classes entre els treballadors blancs i les elits paternalistes vinculades als grans mitjans de comunicació i les universitats elitistes. Un repte per a Biden.