Anàlisi
Com controlar una malaltia nova
Si tot va com està previst, esperem que el novembre del 2020 el Covid-19 sigui només un mal record
zentauroepp52732365 mascarillas valencia200311121051 /
Cap a mitjans de novembre del 2019 un virus que era latent en poblacions de ratpenats va passar, per una via encara desconeguda, a habitants de la ciutat de Wuhan a la Xina. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) informava avui, 11 de març del 2020, que fins al moment hi havia hagut 118.000 casos d’infecció i 4.292 morts a tot el món, amb l’Est d’Àsia (Xina, Corea del Sud i Japó) i Europa Occidental com els focus més importants. La seva pàgina web dona una informació exhaustiva sobre els diferents aspectes de la malaltia. Mentrestant, la investigació ha anat avançant en el coneixement de la biologia del virus per ajudar a trobar solucions a la infecció i l’anàlisi epidemiològica dels casos observats ajuda a prendre mesures. Les decisions que es prenen tenen efectes sobre la vida dels ciutadans i sobre l’economia i és comprensible que es discuteixi sobre la seva justificació.
A finals de desembre del 2019 es van fer públiques dades que demostraven l’aparició de la nova malaltia que l’OMS ha denominat Covid-19, ja que està produït per un virus de la família dels coronavirus molt similar a un brot anterior, el SARS, originat també a la Xina a finals del 2002. Per això al virus se l’ha nomenat SARS-CoV2. El 7 de febrer es van publicar les dades del genoma del virus, amb la qual cosa s’obren noves perspectives per al diagnòstic precís de la infecció, per al disseny de vacunes i per a l’ús de fàrmacs que s’estaven utilitzant ja contra altres virus.
S’ha anat investigant molt ràpidament i les dades s’han anat publicant obertament perquè hi tingués accés qualsevol interessat. El fet és que produir una vacuna necessita mesos de treball. El disseny pot ser ràpid però el desenvolupament implica proves d’eficàcia i seguretat que requereixen experiments al laboratori o en animals abans d’aplicar-les a humans i, tot i que es poden simplificar, tot necessita el seu temps. De l’estudi de com el virus infecta les cèl·lules humanes pot deduir-se que algun fàrmac disponible pot ser útil, però no hi ha garanties de la seva eficàcia contra el SARS-CoV2. Per tant el més eficaç per controlar la malaltia és provar de reduir el nombre de possibles infectats.
El que s’ha anat detallant gràcies a la investigació en curs és un conjunt de paràmetres que són essencials per als models que ajuden a predir l’avenç de la infecció. I això serveix per prendre mesures dirigides a retardar i reduir el nombre de malalts. La manera com el virus es transmet entre individus, el temps d’incubació, qui són els més afectats i els qui acaben tenint els pitjors efectes són dades clau per a la gestió de la infecció. Per exemple, sabem que en aquest cas afecta més les persones grans que les joves. Tot això s’ha anat publicant a partir de l’anàlisi dels casos observats a la Xina i permet als gestors modular les decisions que es prenguin. Com la incidència en la vida de les persones i l’impacte en l’economia són importants, és comprensible que els gestors busquin una proporcionalitat en les mesures i una progressivitat en la seva intensitat a mesura que els focus s’amplien.
La nostra història és plena d’epidèmies causades per virus o bacteris que s’expandeixen pel món a partir d’uns focus inicials concrets. Actualment tenim, d’una banda, uns sistemes de vigilància i de presa de decisions que ens permeten reaccionar en poc temps i de manera que pensem que és la més eficaç possible. D’altra banda, el món globalitzat en què vivim, en el qual milers de persones es desplacen d’un extrem a un altre en menys d’un dia, fa que mesures com la contenció o la quarantena siguin difícils d’aplicar i de ser acceptades.
L’alternativa seria no fer res. Amb una mortalitat d’un 2% aproximadament, si s’arribés a un milió d’infectats moririen potser 20.000 persones, la majoria d’edat avançada i amb patologies prèvies. Potser a algú li semblaria un cost acceptable. Però entre tots hem decidit evitar el major nombre de morts possibles per tots els mitjans al nostre abast. Això implica una organització a nivell global que es coordini amb organitzacions locals, l’ús de tots els mitjans d’estudi de què disposem i la presa de decisions que de vegades ens compliquen la vida. Però si tot va com està previst, esperem que el novembre del 2020 el Covid-19 sigui només un mal record.
