08 d’ag 2020

Anar al contingut

Efectes de la crisi i la vulnerabilitat

Variacions de renda i suïcidis

Variacions de renda i suïcidis

Judit Vall Castelló

Els programes d'ajuts econòmics directes a les famílies tenen la capacitat de minimitzar les conseqüències dels impactes econòmics negatius sobre la salut mental de la població

Els suïcidis van en augment a tot el món i també a Espanya. Entre el 1999 i el 2012, el nombre de suïcidis al nostre país es va mantenir, relativament constant, entre 3.200 i 3.500 per any; en canvi, el 2013 i el 2014 van assolir la xifra de 3.900, si bé el 2015 i el 2016 van baixar a 3.600. D’altra banda, tot i que l’evolució és molt similar en homes i dones, els primers acumulen el 75 % dels casos. Cal preguntar-se què podem aportar, sota el punt de vista de l’economia, sobre el paper que exerceix la renda (i la seva variació) sobre els suïcidis.

Primer de tot, és important recordar que hi ha excel·lents professionals treballant al voltant d’aquest afer en diversos àmbits, com la psicologia, la medicina i la biologia, entre d’altres, amb perspectives que tenen moltes més coses a dir que la dels economistes. Tot i així, vull donar-los a conèixer alguns estudis que poden aportar una mica de llum sobre l’impacte de la variació de la renda en el suïcidi, així com sobre les polítiques econòmiques que ajudarien a estabilitzar la renda de les famílies i, en conseqüència, a contenir la quantitat de suïcidis que es produeixen.

Els efectes de la recessió

Vull començar amb un article dels professors Lidia Farré, Francesco Fasani i Hannes Mueller que mostra els efectes de la recessió sobre la salut mental de les persones. Els autors parteixen del col·lapse del sector de la construcció a Espanya que hi va haver a partir del 2008 per comparar la salut mental dels treballadors en províncies més afectades o menys per la recessió. Els seus resultats són clars i preocupants: l’augment en 10 punts percentuals en la taxa d’atur es tradueix en un increment en 3 punts percentuals en la probabilitat que apareguin sentiments d’estrès, desesperança i inutilitat. Alhora, els suïcidis augmenten en 3 morts per cada 100.000 persones.

Un estudi de les professores Beatriz López Valcárcel i Rosa Urbanos aporta una altra dada important: els efectes de la crisi econòmica sobre la salut mental són més elevats en persones que han passat més temps aturades.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Partint dels resultats dels estudis esmentats té sentit plantejar-se si mitjançant polítiques públiques es pot ajudar a revertir o a millorar la situació. Aquí ve la nota positiva (o menys negativa): un estudi recent analitza, utilitzant dades d’Indonèsia, l’efecte que pot tenir sobre la taxa de suïcidi la introducció d’ajuts econòmics a les famílies més pobres. En aquest cas, els autors observen que la taxa de suïcidis es redueix en un 18 % gràcies al programa, que es va adreçar al 10 % de la població indonèsia més pobra.

En l’estudi es descriu que la productivitat agrícola afecta la taxa de suïcidis i que aquesta augmenta en èpoques i regions més castigades per fenòmens meteorològics que afecten negativament la productivitat agrícola. Des del meu punt de vista, la part més important de la feina és la demostració que el programa d’ajuts econòmics és capaç de mitigar l’augment de la taxa de suïcidis a les regions afectades per la disminució de les collites. Per tant, es confirma que els programes públics de benestar social –en particular, els programes d’ajuts econòmics directes a les famílies– tenen la capacitat de minimitzar les conseqüències dels impactes econòmics negatius sobre la salut mental de la població. Òbviament, el mecanisme que hi ha rere l’èxit d’aquest tipus de programes és que, gràcies a aquests, les famílies poden mantenir un nivell de vida constant malgrat les males condicions econòmiques, amb la consegüent reducció de l’estrès i de l’ansietat en les persones afectades.

Els fenòmens meteorològics devastadors

Es pot assenyalar que la novetat que aporta l’estudi és la demostració que la cadena d’esdeveniments arriba a afectar la probabilitat de cometre suïcidi, fet que em sembla extrapolable als casos de fenòmens meteorològics devastadors per a algunes economies locals com, per exemple, el recent cas de la tempesta ‘Gloria’.

Així mateix, alguns dels programes socials que han sigut àmpliament debatuts i criticats al nostre país, com el de la renda garantida de ciutadania, són clars candidats a exercir aquesta funció protectora de la salut mental de la població. En concret, l’objectiu principal de la renda garantida de ciutadania és assegurar els recursos econòmics mínims perquè les persones que es troben en situació de pobresa portin una vida digna. I aquesta descripció és bastant semblant a la dels ajuts econòmics avaluats en l’estudi d’Indonèsia.