La llibertat d'expressió i la garantia prèvia

El Tribunal Constitucional ha dictat una sentència sobre la llibertat d’expressió que té molt interès per la claredat del missatge que dirigeix als jutges i tribunals. Es tracta d’una resolució que anul·la la condemna imposada al cantant César Strawberry pel Tribunal Suprem. L’artista havia publicat a Twitter frases molt dures en relació amb algunes personalitats polítiques. A títol d’exemple diu: «El feixisme sense complexos d’Aguirre fa enyorar fins i tot els GRAPO». Sobre José Antonio Ortega Lara, que va estar entre 1996 i 1997 segrestat per ETA, i en relació amb la seva recent candidatura a les llistes de Vox, va dir: «A Ortega Lara caldria segrestar-lo ara». El Tribunal Suprem va condemnar César Strawberry, que havia sigut prèviament absolt per l’Audiència Nacional, a un any i tres mesos de presó, en aplicació de l’article 578 del Codi Penal, que sanciona l’enaltiment del terrorisme i la humiliació de les seves víctimes.

L’assumpte té els elements clàssics d’un problema habitual: el dels límits de la llibertat d’expressió. Els termes generals de la solució es troben en la mateixa Constitució Espanyola (CE). Així, l’article 20.4, en al·lusió a les llibertats d’expressió i informació, indica que aquestes llibertats tenen el seu límit en els altres drets reconeguts, i especialment «en el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge». Això val com a recordatori que no existeixen drets il·limitats, i que el límit més obvi és el respecte als drets dels altres.

Explicitar els arguments

Però quan aquesta teoria, tan fàcil de formular, s’ha d’enfrontar als casos concrets, els jutges han de decidir a quin dels drets donen primacia. I no poden fer-ho de qualsevol manera: han d’explicitar els seus arguments, que s’han d’acomodar a la interpretació dels drets constitucionals establerta per del Tribunal Constitucional. Si no ho fan, els jutges infringirien el dret a la tutela judicial efectiva de l’art. 24 de la Constitució, a més d’ignorar la seva supremacia.

El Tribunal Constitucional ha dictat moltes sentències sobre la llibertat d’expressió, i en la que comentem s’ofereix una síntesi d’allò previst per als casos en els quals estigui en joc la possible aplicació del delicte d’enaltiment del terrorisme davant un exercici de la llibertat d’expressió hipotèticament desbordat. En el cas de la sentència que ens ocupa, es prodiguen les referències a la sentència STC 112/2016, com a resum general de la jurisprudència rellevant. I apareix un element clau per atorgar l’empara a Strawberry, i, de passada, marcar una pauta als jutges i tribunals que s’hagin d’enfrontar a casos semblants. Es pot resumir, com fa el Tribunal Constitucional en el fonament jurídic 5 de la sentència que concedeix l’empara a Strowberry: abans de verificar si la conducta es correspon al delicte tipificat en el Codi Penal, cal considerar si el comportament de l’acusat respon a l’exercici legítim de la llibertat d’expressió.

L’actuació del Suprem

El Tribunal Suprem no va actuar així, i no va tenir en compte si les paraules del cantant podien ser interpretades com a «manifestacions d’adhesió a opcions polítiques legítimes» o des d’altres perspectives que empara el dret a la llibertat d’expressió que la Constitució proclama. Al marge del rebuig moral que poden suscitar els tuits de Strawberry, per la seva crueltat, el Constitucional recorda al Suprem (i de passada a tots els jutges i tribunals) que cal estudiar primer si les manifestacions del cantant poden ser enteses com a crítiques a personatges públics que, en el moment dels fets, «havien pres posició en favor d’un determinat partit polític».

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ja sabíem que quan hi ha crítiques dures, fins i tot injurioses, es dirigeixen a persones que ocupen càrrecs públics, la llibertat d’expressió normalment preval. És el que sol dir el Tribunal Constitucional, tot i que no en l’ocasió en què va denegar l’empara als qui havien sigut condemnats per cremar fotos del Rei. Clar que llavors el va corregir el Tribunal Europeu de Drets Humans, en la sentència Stern Taulats i Roura Capellera c. Espanya (2018). En tot cas, ara el Tribunal Constitucional llança un missatge important als jutges i tribunals: han de traslladar la primacia de la Constitució a l’ordre en què analitzen els elements jurídics d’un cas. Per tant, abans d’acudir al Codi Penal, han de verificar si la llibertat d’expressió s’ha exercit dins dels límits que corresponen.