13 d’ag 2020

Anar al contingut

Peccata minuta

Els constitucionalistes també esquien

ALVARO MONGE

Els constitucionalistes també esquien

Joan Ollé

Vull convocar barcelonines, barcelonins, forasteres i forasters, cada diumenge de primavera, a protestar contra els talls meridians i dels túnels ballant 'La dansa més bonica' a cara descoberta i en pilota picada davant de la seu d'Economia

Diu l’article 21 de la nostra Constitució en el seu punt primer: «Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L’exercici d’aquest dret no necessitarà autorització prèvia». I en el segon punt, afegeix: «En els casos de reunions en llocs de trànsit públic caldrà comunicar-ho prèviament a l’autoritat, que només podrà prohibir-les quan existeixin raons fundades d’alteració de l’ordre públic amb perill per a persones o béns».

No sé si les persones que porten ja 145 capvespres tallant heroicament la Meridiana com qui treu el gos a pixar demanen un permís puntual al conseller Buch –a qui, gens autoritari, li deu semblar formidable. Pot ser que el dia 155 es cansin; o el 1.714, vagi vostè a saber. Pregaria als pertinaces manifestants que meditessin només un moment sobre les víctimes col·laterals que arriben cada dia a casa amb el sopar reescalfat i els nens dormint, ja que també formen part del Poble Català que diuen que defensen. Una manera d’atenuar la punyeta i atesa la presumpta condició anticentralista dels ‘tallacarrers’, seria que descentralitzessin la seva protesta repartint-la territorialment entre els 42 districtes postals de Barcelona, els 947 municipis de Catalunya i el que va des de Salses a Guardamar, amb una molt especial deferència envers la vila de Perpinyà.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Societat Civil Catalana, sense tallar-se un pèl, ha decidit imitar els seus adversaris amenaçant de tallar cada divendres els túnels de Vallvidrera amb el rotund argument que els ‘pijos indepes’ no puguin anar a esquiar, trencar-se ‘coll i (quatre) barres’ o patir qualsevol altre mal de neu. En tres setmanes la primavera ja serà a El Corte Inglés –un altre tall: s’haurien d’apressar.

I precisament per festejar l’arribada del bon temps, vull convocar des d’aquestes pàgines a barcelonines, barcelonins, forasteres i forasters cada diumenge de primavera, entre la sortida de missa i la compra del tortell –prèvia comunicació a l’exporter de discoteca Buch–, a protestar contra els talls meridians i dels túnels ballant ‘La dansa més bella’ a cara descoberta i en pilota picada davant de la seu d’Economia. Si Lluís Llach no ve a cantar-nos, llogarem una cobla.

El text del manifest podria ser aquest: «Per la democràcia /  i la primavera / ballem la sardana / al passeig de Gràcia; / no a Vallvidrera / ni a la Meridiana».