Participació femenina

Presents, però callades

Avui dia, les dones que es visibilitzen i mostren ambició són jutjades com a agressives, arrogants o narcisistes, tant per homes com per dones. Per això, han d'elegir: invisibilitat o judici

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp52483101 economia bcn tech spirit200225190434

zentauroepp52483101 economia bcn tech spirit200225190434

Les dones intervenen menys en grups grans. Les evidències científiques són consistents. Natalie Telis, una científica de Stanford, va monitorar durant quatre anys les intervencions que homes i dones feien en conferències. El resultat és que fins i tot quan dos terços dels assistents són dones, només plantegen el 45% de les preguntes. Aquest mateix patró es repeteix en entorns docents: en aules nombroses, les nenes i dones participen menys. ¿Què impedeix a les dones participar? Una possible resposta seria l’educació rebuda i la construcció social al voltant del gènere. Un altre estudi va analitzar les respostes realitzades a nens i nenes quan contestaven a preguntes a classe: lloances i reafirmació per a ells, crítiques per a elles. Resultat: homes amb autoestima reforçada i dones insegures. En l’àmbit professional, el ‘manappropriation’ –idees expressades inicialment per dones que no tenen impacte, però que recuperades per un home acaparen atenció positiva– reforça aquesta inseguretat.

Biaixos estereotípics

En vista d’aquesta situació, pot semblar que la solució passa per potenciar la participació femenina.  Però aquí les dones també perden. Les que es visibilitzen i autopromouen i mostren ambició són jutjades com a agressives, arrogants o narcisistes, tant per homes com per dones. Per això, les dones han d’elegir: invisibilitat o judici. Els homes també estan afectats per aquests biaixos estereotípics, però tenen un grau més elevat de llibertat en el seu comportament. En aquest cas, la premissa seria que els homes que no facin esforços per visibilitzar-se i promocionar-se poden ser jutjats com a incompetents

Notícies relacionades

¿Quina és la solució llavors? En primer lloc, i més important, aguditzar l’atenció a aquestes situacions, que solen ser un punt cec per a la majoria. Aturar-se a observar els mateixos judicis i els comportaments davant d’intervencions i contribucions de nens i nenes, d’adults i adultes. ¿Tindria més valor aquest article si estigués escrit per un home? Comprovar si hi ha diferències. Possiblement, sí. Sortir de l’aparent posició políticament correcta i enfrontar-se a la realitat. En molts entorns, és frustrant escoltar un discurs favorable a l’equitat, seguit d’accions i comportaments que són insensibles i hi van en contra.

En segon lloc, afavorir una participació equitativa dels dos sexes. Donant la paraula explícitament a nenes i dones si no estan intervenint. Utilitzar un llenguatge neutre, i censurar intervencions agressives que avergonyeixin, culpin o mostrin menyspreu cap a les opinions expressades. Es tracta de pràctiques simples, incloses en el model de comunicació no-violenta desenvolupat pel psicòleg Marshall Rosenberg, que permeten que les persones puguin expressar les seves opinions i idees en un entorn segur per a la seva integritat emocional. Si, fins i tot així, no es produeix una participació equitativa, es recomana discutir aquest tema obertament.