11 jul 2020

Anar al contingut

Panorama econòmic

¿Riscos o reversió de la globalització?

¿Riscos o reversió de la globalització?

Josep Oliver Alonso

De segur, l'emergència del coronavirus, i les complicacions que ha causat a multitud de sectors i empreses, serà utilitzada com un element més per justificar la retirada de la globalització cap a les fronteres occidentals

Aquests últims dies han emergit amb duresa les primeres conseqüències del coronavirusles caigudes de les borses asiàtiques, europees i americanes no es veien des dels pitjors moments de la crisi, cap al 2008, a les quals cal afegir revisions a la baixa del creixement mundial per al 2020 i, potser, per al 2021. Però no tot s’explica per l’epidèmia: altres factors donen raó d’alguns dels esdeveniments que vivim aquests dies.

Convé recordar que, abans dels primers senyals del Cov-19 a la Xina, els diagnòstics sobre el futur de l’economia global no eren particularment optimistes. Ja l’FMI, el 20 de gener, en la seva actualització del World Economic Outlook, reduïa el creixement del PIB mundial per a 2020 al 3,3%. Una revisió a la baixa que tenia lloc malgrat que el conflicte comercial xino-nord-americà s’encaminava a una treva. I que, a més, estiguessin en marxa les mesures d’estímul monetari (reducció de tipus d’interès i compra d’actius) que les banques centrals dels principals països havien posat en marxa la tardor passada, justament per evitar una recessió.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Lògicament, aquesta desacceleració va afectar també l’economia espanyola: el Govern de Sánchez ha situat en un modest 1,6% l’avenç esperat del PIB per al 2020 i en l’1,5% per al 2021, lluny de gairebé el 3% assolit el 2015-18 i del 2,0% del 2019; i en el mateix sentit s’han encaminat les previsions de la Comissió Europea del 13 de febrer (Winter Economic Forecast).

Sumin a aquestes menors expectatives de creixement els temors que generaven els continus màxims històrics de les borses, les americanes en particular. Uns registres que començaven a generar ‘mal d’altura’ pel convenciment que, al darrere, hi havia l’enorme marea de liquiditat extremadament barata generada pels bancs centrals. De fet, cada vegada que la Reserva Federal (Fed) americana ha amenaçat d’elevar tipus d’interès o reduir la seva política d’expansió monetària, les caigudes borsàries han fet revertir les seves decisions: el que va succeir entre el desembre del 2018 (quan la Fed va anunciar que enduriria la seva política) i el gener del 2019 (quan es va desdir de les seves intencions) va ser un bon exemple de l’estreta relació entre alces borsàries i laxa política monetària. En aquest context, una correcció era més que esperable.

Guerra freda comercial

Però n’hi ha més. En particular, la nova visió que emana dels EUA de Trump: la globalització ha anat massa lluny (per als interessos americans, s’entén), i és hora de frenar l’emergència de la Xina. Això implica una nova i diferent guerra freda, que obliga amics i aliats dels EUA a buscar l’empara americana, cosa que ha començat a irritar els principals països europeus, en particular en l’ús del 5G de Huawei.

En tot cas, era difícil imaginar que els EUA contemplessin impàvids com la Xina s’anava configurant com la primera potència del planeta per al 2040 i més enllà. De segur que l’emergència del coronavirus, i les complicacions que ha causat a multitud de sectors i empreses, serà utilitzada com un element més per justificar la retirada de la globalització cap a les fronteres occidentals. Una marcada tendència a desfer la globalització està en curs.

En suma, unes perspectives a la baixa i unes borses excessivament inflades són el rerefons del xoc del coronavirus. I, en particular, el seu impacte sobre el creixement de la Xina, el Japó i Corea i, per extensió, sobre el de la resta del món: l’OCDE ha reduït aquesta setmana la seva previsió de creixement del PIB global per al 2020 del 2,9% al 2,4% actual, i ha advertit que podria caure, si no s’atura l’epidèmia ràpidament, a l’1,5%.  Riscos de la globalització, sens dubte: com més interconnectada està l’economia mundial, més vulnerable és a canvis en algun dels seus paràmetres.

Alentiment del creixement global, excessos borsaris, interessos dels EUA de revertir el poder de la Xina... Unes bases inestables definien ja, abans de l’epidèmia, el nostre pròxim futur. I sobre aquestes arenes movedisses ha actuat el coronavirus. ¿Perills de la globalització? Cert que el Covid-19 ho és. Però a sota hi ha subjacents altres riscos tant o més rellevants. En el curt i mitjà termini, els negatius efectes de l’expansió monetària de l’última dècada; més enllà, marxa enrere en la globalització. Perquè, ara cal recordar-ho, la Xina ha sigut la seva gran beneficiària. I això tant els republicans com els demòcrates americans ho saben. Doncs això: ¿riscos o reversió de la globalització? Totes dues coses.