Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Covid, llibertaris i col·lectivitat

Exigir estar vacunat per a certes professions no atempta contra drets fonamentals

3
Es llegeix en minuts
Right-wing party ’Les Patriotes’ lead an Anti Health pass demonstration in Paris

Right-wing party ’Les Patriotes’ lead an Anti Health pass demonstration in Paris / CHRISTOPHE PETIT TESSON (EFE)

A l’espera de l’inici del curs escolar, ha anat prenent cos el debat sobre l’obligatorietat de la vacunació per a certes professions, i s’ha anat ampliant des de cuidadors en residències i sanitaris a mestres i professors. En la discussió a favor o en contra, els que s’hi oposen utilitzen dos arguments enganyosos. Primer: si s’exigeix, hi ha discriminació en contra els que, per les raons que siguin, no s’han vacunat; segon: l’obligatorietat atempta contra drets fonamentals dels individus. Són fal·laços perquè, respecte del primer, qui s’ha volgut vacunar ha pogut fer-ho: els estocs de vacunes s’acumulen, i el percentatge dels que no estan protegits, en particular per als de 18 a 34 anys, no sembla augmentar. El segon aspecte és, simplement, fals: ningú parla d’obligar. Una altra cosa molt diferent és que, per exercir certes professions, estar vacunat formi part dels requisits que ho permeten. I per als que no vulguin, l’acordat a França per Macron és exemple a seguir: la vacunació no és obligatòria, però si és inexcusable si es vol practicar determinades professions. 

Les preteses restriccions a la llibertat no són noves: recordin l’oposició d’Aznar, quan era president, que ningú pogués determinar quin era el nivell màxim d’alcohol que ell podia tolerar per conduir amb seguretat. Ni tampoc som únics a Europa: les manifestacions oposant-se a controls semblants a París, Berlín o Roma indiquen que aquest esperit llibertari no és patrimoni nostre. Però sorprèn aquesta renascuda defensa de la llibertat individual: ningú va argumentar res semblant en el primer confinament. 

En tot cas, i tocant a aquesta discussió, aquí van algunes preguntes que no tenen fàcil resposta: ¿els pares haurien de poder conèixer si els mestres o professors que atenen els seus fills estan vacunats? I la mateixa argumentació (la del dret a saber la situació sanitària d’aquells a les mans dels quals ens posem) serveix per a dentistes, metges, infermers o cuidadors/es d’avis a les residències. ¿No hauria de ser el sector públic el que garantís que, en efecte, tots ells estan perfectament vacunats? I aquesta obligatorietat, ¿caldria estendre-la a altres professionals amb interacció social evident (restauració, transports, comerç...)? Hi ha qui respon a aquestes qüestions amb un ‘no’ rotund: són els llibertaris de tot tipus (de dreta o d’esquerra), que prioritzen radicalment el benestar i les decisions individuals; davant d’ells, es troben els que defensen la primacia del col·lectiu, i defensen que la llibertat d’un acaba justament quan afecta negativament la d’altres

Notícies relacionades

A diferència de França o Itàlia, on s’han imposat rigorosos controls de vacunació per accedir a establiments tancats, aquí hem anat amb un tacte més que preocupant: abans que reclamar proves similars, més que raonables, s’ha preferit mantenir clausurat l’oci nocturn o limitar l’activitat en certs àmbits. ¿No hauria sigut més adequat exigir la vacunació i obrir l’activitat? Pensant ja en la sisena onada, la combinació d’altes taxes de vacunats i passaport obligat hauria de ser la política a seguir, si és que als nostres dirigents no els tremola el pols que se’ls acusi d’atacar les llibertats individuals.

D’exigències semblants a la de vacunar-se n’és plena la nostra vida quotidiana: ningú discuteix que per embarcar-se en un avió es demandi estar lliure de la malaltia; ni, per descomptat, tampoc s’utilitza aquest argumentari per atacar les restriccions a la velocitat a la carretera o obligacions vinculades (límits a l’alcohol, a l’ús del mòbil, etcètera); igual com la vida en comú exigeix limitacions al soroll, horaris determinats i altres restriccions. ¿Per què, doncs, l’oposició al ‘passaport Covid’? Exigència no és obligatorietat. No ens confonguem.