03 juny 2020

Anar al contingut

L'ACTE DE PERPINYÀ

Junqueras, 'oh là là'

JORDI COTRINA

Junqueras, 'oh là là'

Jordi Mercader

Puigdemont abona l'escepticisme respecte del diàleg, mentre el líder d'ERC insisteix en la bondat de la fórmula

Oriol Junqueras també va parlar en la concentració de Perpinyà, tot i que el seu missatge va passar desapercebut per la força de la ‘chanson de geste’ que Carles Puigdemont va regalar a la multitud desplaçada per celebrar la condició d’eurodiputats dels candidats de JxCat, una victòria provisional. El president d’ERC va aprofitar per precisar dues coses. La primera, va recordar que ell forma part del 15% d’independentistes que eren qualificats d’il·lusos per molts dels nouvinguts, alguns a primera fila de l’acte. La segona, va fixar el seu objectiu per a la negociació: doblegar l’Estat.

La pretensió de buscar la rendició d’una de les parts casa malament amb l’aspiració sincera d’assolir un acord amb l’esmentada part. No sembla un bon auguri per a la negociació, llevat que Junqueras pretengués tan sols endolcir les seves paraules davant d’una audiència poc predisposada a aplaudir-lo; extrem que no hauria d’escandalitzar: tots els protagonistes han dit una cosa i la contrària en aquests últims temps. En cas de ser la seva posició real, la formulació s’assembla massa a les ofertes de Puigdemont a Mariano Rajoy al seu dia: asseguem-nos per fixar pregunta i dia per al referèndum  o parlem de com implementar l’1-O. Una visió molt peculiar de la negociació, tan inútil com va ser l’aposta del 155 com a solució.

L’objectiu de la taula és buscar un acord per acabar amb el conflicte polític que pugui ser acceptat per una àmplia majoria dels catalans, que respecti l’ordenament jurídic i que pugui ser sotmès a consulta dels catalans. Només a Vox i al PP s’atreveixen a deduir, per conveniència alarmista, que el Govern Sánchez estigui disposat a tractar amb la Generalitat la via per destruir Espanya.

La presidenta de l’ANC, en canvi, no s’enganya i ha advertit que el diàleg allunya els independentistes de la independència. La credibilitat del diàleg dependrà de la revelació de les primeres i inevitables renúncies recollides en el full de ruta de les converses; el risc que suposa aquest detall explica que no es divulgui fins després de les eleccions catalanes i d’haver-se votat els Pressupostos Generals de l’Estat.

Gesticulació preelectoral

Segons Perpinyà, Puigdemont i Junqueras no estarien tan lluny (políticament) com podria fer creure la gesticulació preelectoral. L’expresident va pronunciar les paraules més cautes sobre la negociació de les sentides allà: «Ens convenen tots els camins que ens portin a la república». L’exvicepresident pretendria tòrcer la voluntat del Govern central per assolir l’esmentada república. La diferència és que Puigdemont abona l’escepticisme respecte del diàleg, potser com a argument transitori, i Junqueras insisteix en la bondat de la fórmula, segurament com a argument electoral diferenciador.

Les dues posicions es retroben diàriament en la glossa de la unilateralitat per haver permès arribar fins on s’ha arribat (inauguració de la taula) i en l’apel·lació a la mobilització republicana com a complement de la negociació.