'Sí és sí'

Fa dos anys, la polèmica primera sentència sobre ‘La manada’, l’agressió sexual en grup contra una jove als Sanfermines del 2016 va accelerar la consciència social sobre la necessitat de reformar la legislació referent a aquests delictes. Els agressors no van ser condemnats en primera instància per una violació grupal sinó per un abús sexual, una figura legal que rebaixava considerablement les penes sol·licitades. L’Audiència de Navarra i el Tribunal Superior de Justícia de Navarra van considerar, llavors, que en l’atac no hi va haver violència o intimidació, que no quedava clara, doncs, una oposició efectiva de la víctima. El Suprem va rectificar la sentència i va incrementar les penes, però l’episodi va fer evident la necessitat d’establir un marc legal menys subjecte a interpretacions benèvoles per als agressors. El clamor popular també va portar a l’aprovació el 2017 d’un Pacte d’Estat per aturar la violència masclista, del qual Podem va criticar la seva falta de concreció. Va ser UP, també, qui va presentar el 2018 un projecte sobre aquesta problemàtica que ara, amb el Govern de coalició amb el PSOE, inicia la seva tramitació, de la mà del Ministeri d’Igualtat, dirigit per Irene Montero, i després d’un tens contrast amb la visió no sempre coincident del Ministeri de Justícia.

La ministra ha declarat que l’avantprojecte de llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual presentat aquest dimarts «s’ha aprovat gràcies a la lluita del moviment feminista als carrers». La llei, coneguda, com la del ’sí és sí’, funda el seu esperit en un concepte essencial que presideix tot el text: el de la llibertat sexual com un bé protegit d’acord amb el que estableix el Conveni d’Istanbul. És a dir, el consentiment de la dona és essencial i ha de considerar-se que és vulnerat sempre que no existeixi «una manifestació lliure, per actes exteriors concloents i inequívocs». A partir d’aquest canvi de concepte s’estructura una reforma legislativa que no només afecta el Codi Penal sinó que incideix en la prevenció, la formació i la sensibilització, amb campanyes que posaran èmfasi en l’educació sexual per la igualtat i la diversitat afectivosexual com un dret ineludible davant de les quals no valen cap veto. A més, s’estableixen protocols en la protecció de les víctimes, la millora de la detecció precoç o l’assistència jurídica gratuïta.

En el pla estrictament penal, el canvi més notable és la variació de la necessitat de violència i intimidació en els delictes tipificats com a agressió sexual, per la qual cosa a la pràctica s’acaba amb la distinció entre aquesta i l’abús, i la tipificació de l’assetjament de carrer com a delicte lleu per proposicions sexuals o sexistes. Sense una elevació general de les penes, l’apreciació de circumstàncies agreujants com que l’agressió sigui contra la parella o exparella o amb tracte degradant o en grup ha de permetre una precisió més gran en les sentències que puguin redactar-se. En una setmana que culmina el 8-M, aquest avantprojecte ha de posar les bases, una vegada completat la seva trajectòria tècnica i parlamentària, perquè quedi clar que només el ‘sí és sí’, que només el ple consentiment és garantia de llibertat.