31 maig 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Perpinyà, Bèlgica i el món

Perpinyà, Bèlgica i el món

Xavier Sardà

Hi ha una notable contradicció entre el clima polític de Perpinyà i la taula de negociació sobre Catalunya, és com estar a l'hort i a la vinya

Tal com estan les coses i en els temps que corren, no descartem que s’hagi de suspendre la taula de diàleg per aglutinar massa gent en un espai tancat. Els mitjans independentistes l’anomenen la taula Catalunya-Espanya. D’il·lusió també es viu. És la taula de governs. L’únic que, del costat ‘indepe’, Quim Torra també hi ha convidat alguns amics de Carles Puigdemont. Són independents del Govern ‘indepe’. Sobiranistes al quadrat, vaja. Si Pedro Sánchez hagués sabut que això valia, potser hauria convidat Jorge Javier Vázquez. La taula va per llarg, diuen. Enorme promoció per al sobiranisme, malgrat les seves imputacions i les seves ferotges divergències, i promoció també per a la dreta espanyola i les seves ferotges divergències amb Sánchez. Per al president, no se sap.

Bé, anem al que anem, que és PerpinyàSis-cents autocars, trens especials i cinc-centes caravanes. Ha sigut un veritable èxode cap a la terra promesa. Moisès va alliberar els hebreus, i aquesta marxa forma part del cànon del cristianisme.  El principal propòsit de l’‘Èxode’ és mantenir viu en la memòria del poble hebreu el relat fundacional com a nació. Tot això sense autocars ni ‘caravàning’.

Espanya, un Egipte tirànic

Espanya és per als moltíssims assistents a Perpinyà com un Egipte tirànic. És clar que quan van al Liceu a veure ‘Aida’, els egipcis són els bons i els etíops els dolents. Així són les coses.

El cas és que hi ha una notable contradicció entre el clima polític de Perpinyà i la taula de negociació. És com estar a l’hort i a la vinya. De cara a Europa, allò de ‘sit and talk’ es dona per fet. Estan asseguts i parlant. Cada un per als seus, però parlant.

Algun barceloní maliciós podria donar la idea que a partir d’ara les manifestacions sobiranistes siguin sempre a la Catalunya Nord i que els que tallen la Meridiana, tallin l’entrada de la capital del Rosselló.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Això de Perpinyà ha sigut un èxit indubtable. Passa, no obstant, que l’independentisme considera que Europa i el món estan pendents de nosaltres. No és exacte. ¿Quanta gent a Europa sap que Bèlgica no té Govern? Brussel·les ostenta el títol de Capital Europea, i ho és d’un país que viu una crisi política extraordinària.

El desembre del 2018, l’NVA (els dretans que acullen Puigdemont) surt del Govern perquè no accepta el pacte global sobre emigració de l’ONU. Es forma un Govern interí i el maig del 2019 se celebren eleccions. No hi ha Govern. El rei belga elegeix polítics que fracassen. Les entrevistes amb els líders dels partits polítics són d’un pessimisme total sobre el futur del país. Bèlgica, de nou a l’abisme perquè en unes noves eleccions pot guanyar el Vox flamenc. Els belgues deuen creure que el món els mira. Res de res. Prenguin nota.