Dues mirades

Ara i els antics

Hi ha qui afirma que «l'educació ha sigut àmpliament modelada des del colonialisme» i que les arts i les humanitats són nocives, tal com es fan ara, perquè «perpetuen l'autoritat assumida de l'eurocentrisme blanc»

1
Es llegeix en minuts
rmassague2532880 libros  fragmento de un mosaico romano descubierto en pompey160813163247

rmassague2532880 libros fragmento de un mosaico romano descubierto en pompey160813163247

Fa anys que les universitats més sofisticades s’estan plantejant la renovació dels plans d’estudis d’Humanitats. No és una qüestió d’ara, tot i que de tant en tant surt una notícia que no fa sinó reblar el clau que tanca el taüt de la saviesa acumulada, de la bellesa que ens serveix de far. Una ferida més a les espatlles dels gegants on ens pensàvem que podíem pujar, ara arraulits davant d’una febre irracional, com la de la campanya ‘Why is my curriculum white?’ fomentada el 2015 per la National Union of Students (NUS). ¿Per què el meu currículum és blanc? Perquè, deien, «l’educació ha estat àmpliament modelada des del colonialisme». I, a partir d’aquí, la davallada: les arts i les humanitats són nocives, tal com es fan ara, perquè «perpetuen l’autoritat assumida de l’eurocentrisme blanc».

¿I a qui fan fora de l’habitació per deixar entrar «la diversitat» i per «afrontar la disparitat de gènere»? A Homer i a Virgili, com ha passat a Oxford. A Oxford. S’està esquerdant aquell missatge gravat en pedra de Pere Crisòleg, arquebisbe de Ravenna al segle V: «Els antics van viure per a nosaltres; nosaltres vivim per als que vindran: ningú no viu per a si mateix».