28 maig 2020

Anar al contingut

Gir conservador en un país clau clau de l'Orient Mitjà

Trump va votar a l'Iran

Trump va votar a l'Iran

Georgina Higueras

Els reformistes, expulsats de les llistes electorals gairebé en un 90% pel Consell de la Revolució, són els únics que han pagat l'afany del mandatari nord-americà per doblegar la república islàmica.

Les eleccions celebrades a l’Iran han omplert el Parlament de conservadors i enroquen el règim entorn del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, mentre aïllen el president Hassan Rouhani i li tallen les possibilitats de continuar negociant amb Europa una sortida a les sancions imposades per Donald Trump. Els reformistes, expulsats de les llistes electorals gairebé en un 90% pel Consell de la Revolució, són els únics que han pagat l’afany de Trump per doblegar la república islàmica.

De política exterior no se’n va parlar en una campanya electoral centrada en com contenir el preu de la cistella de la compra i de les necessitats bàsiques dels 80 milions d’iranians, després de l’esclat de protestes que va incendiar el país el novembre passat, després de l’anunci de Rouhani d’incrementar el preu de la gasolina un 50%. No obstant, va ser l’ombra que va envoltar les eleccions i va decidir el vot.

Una enorme abstenció

La crida reformista al boicot, el coronavirus que ha matat diversos iranians, i l’apatia dels electors van potenciar l’abstenció. Només va votar el 42% dels electors, el percentatge més baix des del triomf de la revolució, el 1979. Fa quatre anys, els reformistes van convèncer la població que l’obertura i un millor nivell de vida eren possibles. Van acudir a les urnes el 62% dels inscrits, que els van concedir una important victòria, del 41%, davant el 29% dels conservadors i el 28% dels independents. L’enorme abstenció de divendres certifica el fracàs de la facció més radical del règim.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La pressió de Trump per asfixiar Teheran i aconseguir la renegociació de l’acord nuclear, firmat per Obama el 2015, han col·locat els dos països al caire de l’abisme d’una guerra. Sense una estratègia coherent, sense coneixement de la realitat iraniana i en contra de l’opinió d’Europa, Trump va decidir de forma unilateral la retirada, el maig del 2018, del pacte assolit pels cinc membres del Consell de Seguretat més Alemanya. L’acord, que va costar anys de difícils negociacions, té per objectiu impedir que Teheran aconsegueixi la bomba atòmica, a canvi que se li aixequin les sancions imposades per l’ONU i la reinserció a la comunitat internacional.

El novembre del 2018, Washington va reimposar sancions, que no només afecten l’Iran sinó també les companyies que negociïn amb aquest país, per la qual cosa la majoria de les empreses estrangeres establertes allà van fugir davant del temor de les represàlies nord-americanes. El maig passat, els EUA van fer un pas més en el seu intent d’escanyar el règim dels aiatol·làs, i van prohibir als cinc compradors de petroli iranià més grans que es continuessin proveint a la república islàmica.

La resposta iraniana no es va fer esperar, però no va ser en la línia que Trump esperava. Membres de la Guàrdia Revolucionària van col·locar càrregues explosives en quatre petroliers ancorats al golf d’Oman, a prop de l’estret d’Ormuz, pel qual passa el 20% del cru mundial. Dies després, un míssil d’aquest cos va fer caure a Ormuz un dron espia dels EUA. Trump va amenaçar amb un atac imminent, que va avortar en l’últim moment.

Atac coordinat de drons i míssils

Al setembre, l’Iran encara va anar més enllà i va sorprendre propis i estranys amb un atac coordinat de drons i míssils contra dues terminals petrolieres saudites, que es van incendiar. A la zona més volàtil del planeta, els aliats àrabs de Trump van començar a preguntar-se si no seria convenient negociar amb Teheran abans que cremés tot el Pròxim Orient. Segons ‘The New York Times’, els Emirats Àrabs Units van iniciar contactes secrets amb el Govern iranià per buscar una solució pacífica.

La decisió de Trump d’assassinar a l’Iraq el general Soleimani, comandant de les Forces Quds de la Guàrdia Revolucionària, va deixar el món atònit. Khamenei va amenaçar amb «una dura venjança», però finalment la va limitar a atacar amb míssils una base dels EUA a l’Iraq. Un centenar de soldats van resultar ferits, però no en va morir cap. Washington i Teheran es van retirar del precipici bèl·lic.

El triomf conservador en aquestes eleccions significa que, del famèlic pressupost que li deixen les sancions, el règim dedicarà alguna cosa més a la Guàrdia Revolucionària i a l’enriquiment d’urani. Pressionat pel malestar del carrer davant de la desesperant situació econòmica i la inacció dels altres signants de l’acord per pal·liar les conseqüències del càstig dels EUA, l’Iran va anunciar el 5 de gener que el seu programa atòmic quedava lliure de tota restricció. La UE va denunciar l’incompliment i tot apunta que el mecanisme de resolució de disputes que inclou l’acord no aconseguirà salvar-lo. El vot de Trump va marcar el resultat electoral.