Repte global
La inspiració dels drets humans a l'era digital
Els poders públics han de vetllar perquè el progrés tecnològic avanci calibrant la prosperitat econòmica amb l'imprescindible respecte a la dignitat de l'ésser humà
humanw
Henry Ford, conscient de la importància que té situar la dignitat de les persones en el centre de tot desenvolupament tecnològic, va afirmar amb gran encert que «a cap home se li ha d’obligar a realitzar la feina que pot fer una màquina». El significat d’aquestes paraules pronunciades fa un segle per l’impulsor de la producció en massa cobra avui més sentit que mai; essent l’impacte de les noves tecnologies sobre les llibertats de les persones un dels grans desafiaments de la humanitat en el segle XXI.
El progrés tecnològic porta en sí mateix una forma inèdita de relacionar-nos amb les coses i amb les persones a través de l’automatització i l’intercanvi de dades, cobrant especial protagonisme el ‘big data’ i la intel·ligència artificial. Però aquest conté també alguns riscos per a la ciutadania que requereixen de la nostra atenció, com són la invasió a la intimitat de les persones, el creixement de la desigualtat, els problemes relacionats amb la ciberseguretat o les noves formes de delinqüència que aprofiten els entorns digitals per atemptar contra els més vulnerables.
Davant d’aquests nous escenaris, es fa més necessari que mai enarborar la bandera dels drets humans amb l’esperit de vetllar perquè l’era digital avanci calibrant la prosperitat econòmica amb l’imprescindible respecte a la dignitat de l’ésser humà, la qual li és inherent pel sol fet del seu naixement. Sota aquesta premissa, els poders públics han de prendre consciència de la vital missió que tenen per davant, motiu pel qual es fa imprescindible que assumeixin la iniciativa en una regulació que respongui a les necessitats que sorgeixen de la societat de la informació.
Responsabilitat col·lectiva
No oblidem que el recurs a les noves tecnologies ja forma part essencial del lliure desenvolupament de la personalitat i s’ha de garantir l'accés a les mateixes per a una efectiva promoció de la llibertat i la igualtat d’oportunitats, en compliment del mandat constitucional previst en l’article 9.2 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, els nous drets digitals han d’assegurar la participació de totes les persones en la vida econòmica, política i cultural del seu entorn, d’acord amb els postulats d’una societat veritablement democràtica.
Tal propòsit exigeix una responsabilitat col·lectiva que sigui capaç de fer front als reptes que la tecnologia planteja més enllà de l’àmbit competencial de qualsevol país, tenint en compte el context de la societat globalitzada en què vivim, sense deixar d’inspirar-se en els valors que van ser consagrats a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Per això, els estats han de fer un generós exercici de cessió de competències, que no s’ha d’entendre en cap cas com un buidament o pèrdua de sobirania nacional, sinó com un nou paradigma en què el component internacional cobra un especial protagonisme a l’hora de desenvolupar polítiques sobre aquells temes que requereixen una solució d’abast global.
Precisament, i com va dir Albert Einstein, «l’esperit humà ha de prevaler sobre la tecnologia»; aspirant l’advocacia, especialment la de Barcelona, en ésser capital mundial de la innovació, a convertir-se en el focus que il·lumini el camí que ha de seguir l’ordenament jurídic per a la construcció d’una societat més justa, en el si d’una nova era digital marcada per la incertesa de l’imparable avenç tecnològic.
