L’addicció a la pantalla

Deia Rainer Maria Rilke que la veritable pàtria de cadascú és la seva infància. Com a servidors públics, no tenim deure més essencial que protegir-la i cuidar-la, assegurant-nos que tots els nens i nenes la visquin de manera plena i saludable. Això implica fer front als reptes que l’amenacen, i és l’impacte de la transformació digital en la seva vida quotidiana un dels més evidents.

Les novetats tecnològiques han significat millores en les condicions vitals de bona part de la ciutadania, però, alhora, no podem obviar les conseqüències negatives d’un mal ús, particularment entre els més vulnerables, com són els nens i adolescents. Una exposició excessiva a la tecnologia posa en perill el seu benestar físic i mental, ja que causa la distorsió de la percepció corporal pròpia, l’augment de desordres alimentaris i del son, una disminució de l’autoestima i més exposició al ciberassetjament.

En aquest entorn, es fa necessari salvaguardar les llibertats dels més joves, contemplades en la Convenció sobre els Drets de l’Infant del 1989, ratificada per l’enorme majoria d’estats, així com també obrir una reflexió social, a escala global, europea, estatal i també local, sobre com des de les institucions públiques podem assegurar la seva protecció.

Es necessita una acció decidida davant dades preocupants, com les de l’Informe Anual sobre Drogodependències a Catalunya del 2022: les addiccions comportamentals, causades, entre d’altres, per l’ús excessiu de pantalles, van créixer un 24% respecte a l’any anterior. Això vol dir que cada vegada més joves pateixen efectes perjudicials derivats d’un mal ús de la tecnologia.

Ells i elles també en són conscients: l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona del 2021 establia que el 75% confessa que li és difícil deixar d’utilitzar internet i el 74,6% pensa que l’hauria d’utilitzar menys. És evident que no ens podem mantenir impassibles davant aquesta realitat, amb repercussions rellevants sobre els que han de construir el futur de la nostra ciutat i, sent Barcelona un exemple a escala global en la protecció dels drets humans, hem de liderar la resposta a aquest fenomen.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Així, des del govern municipal enarborem la bandera de l’humanisme tecnològic com a principi rector, mantenint un equilibri entre l’aposta decidida pels beneficis de la digitalització, amb la capitalitat mundial del mòbil, entre altres fites, i la necessitat de garantir els drets de tots i totes en aquest entorn.

És per això que, de la mà de famílies, experts i entitats de la societat civil de la ciutat, presentem una mesura de govern que incideix en la necessitat de protegir els nens, nenes i adolescents de l’addicció a les pantalles. Ho fa abordant tres reptes estratègics: la prevenció davant l’accés prematur, el desànim de l’ús excessiu i la precaució davant l’accés a continguts inadequats que poden causar ciberassetjament. Einstein va dir que "l’esperit humà ha de prevaler sobre la tecnologia" i Barcelona, la nostra ciutat, ho reivindica de manera orgullosa. Amb aquesta iniciativa, continuem consolidant-nos com un referent mundial que marca el camí sobre el qual s’han d’adoptar les lleis que permetin la construcció d’una societat més justa i igualitària, en una era digital marcada per la incertesa de l’imparable progrés tecnològic de la humanitat.