30 març 2020

Anar al contingut

Editorial

El Govern de la prudència

Les primeres mesures del Govern avalen que la fórmula de coalició està sent més tranquil·la del que auguraven els seus crítics

El Govern de la prudència

Juan Carlos Hidalgo

Sense pressa ni pausa el nou Govern de Pedro Sánchez va complint la seva agenda. El Consell de Ministres d’aquest dimarts va aprovar un reial decret per desmuntar la reforma laboral del PP referent a la possibilitat d’acomiadar un treballador per causes objectives a partir d’una certa reiteració de baixes per malaltia. La justícia va interpretar la legislació derogada ara com un camí obert a una certa impunitat per part d’empresaris desaprensius. El Govern del PSOE i Podem torna el tema a la casella de sortida mentre que a la taula dels agents socials queda pendent l’assumpte que va animar la reforma del PP: els abusos d’alguns treballadors, pocs, que defrauden les seves empreses. S’ha d’aprofundir en això. Si la solució del PP no era satisfactòria, s’ha d’admetre –i els sindicats ho fan– que s’ha de trobar una alternativa per pal·liar aquest tipus d’abusos. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’Executiu va aprovar també aquest dimarts dues mesures de tipus fiscal. D’una banda l’impost per a la grans empreses tecnològiques, conegut com la taxa Google, i per l’altre l’impost sobre les transaccions financeres, la denominada taxa Tobin. En un cas i en l’altre, malgrat la propaganda de l’oposició, el cert és que estem davant d’apostes que intenten modernitzar i actualitzar al moment present la fiscalitat a Espanya. En el cas de les tecnològiques, és més que evident. Tant que la liquidació d’aquest any no serà trimestral, sinó anual, a l’espera de la posició de l’OCDE i de la mateixa UE. L’Executiu és conscient que aquest tipus de fiscalitat ha de ser, en la mesura possible, multilateral i el que decideixi Espanya ha d’anar en sintonia amb el que faci el conjunt de la comunitat internacional. Una prudència necessària i que, a més, pot ajudar a apaivagar les relacions amb l’Administració de Donald Trump coincidint amb l’imminent viatge del cap de l’Estat a Washington.

Aquest conjunt de mesures avalen que l’experiment d’aquest primer Govern de coalició està resultant més tranquil del que auguraven els seus crítics i alguns dels seus signants. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias són conscients dels perills que sotgen aquesta aventura. Un excés de gesticulació o de populisme en termes que inquietin els socis europeus seria molt contraproduent. La prudència és avançar a pas ferm, però sobre terreny ferm. Ortodòxia fiscal, acords amb els agents socials mentre es pugui, equilibri territorial, etc. Els falta també calcular fins i tot que punt les bases de les seves respectives formacions poden aguantar els necessaris exercicis de prudència. El PSOE, referent a la política territorial, especialment respecte a Catalunya. I Podem, en matèria fiscal. Equilibris com els de la taxa Google en són un exemple, però veurem fins quan aguanten.  El millor, diu el refrany, és enemic del que és bo. Aquest Govern aposta pel possibilisme i els nervis de l’oposició són ara per ara el seu millor fonament.