Regular el patinet elèctric

Es calcula que a Espanya circulen més de 20.000 vehicles de mobilitat personal (VMP), la majoria patinets elèctrics concentrats a les grans capitals i conurbacions urbanes. Però també en poblacions més petites, com per exemple Lloret de Mar, on fa pocs dies es va produir el primer accident mortal d’aquest any, un usuari que conduïa sense casc. Una víctima que s’afegeix a una estadística a l’alça que afecta tant els conductors dels VMP com els vianants, com el cas d’una dona gran que va morir atropellada a Barcelona el desembre passat. El fet que sigui un fenomen relativament recent explica algunes causes de la difícil convivència d’aquest aparell al carrer: d’una banda, el desconeixement d’alguns usuaris sobre les normes que han de complir, i d’altra banda, les llacunes sobre la seva regulació.

El patinet elèctric s’ha estès d’una manera tan ràpida que ha anat per davant d’una normativa unitària que preveia a nivell estatal les diverses situacions que provoquen, les prevencions i les sancions, i s’ha produït una certa dispersió en la reglamentació, en funció dels criteris de cada ajuntament. La de Barcelona va ser pionera i després se li han sumat altres ciutats. A Catalunya, s’estan preparant noves ordenances municipals a les altres capitals de província, així com a Terrassa i Sabadell, per passar de la inicial normativa d’arrel pedagògica a un quadro de multes que sancioni les infraccions.

Per unificar criteris, la Direcció General de Trànsit va publicar el 4 de desembre una instrucció que ha de servir per a aclariments tècnics i criteris sancionadors. Són pautes generals que els municipis han d’adaptar a la seva especificitat, a l’espera de l’aprovació del reial decret sobre vehicles de mobilitat personal. Les mesures coercitives anunciades ja són presents en moltes ordenances i inclouen la conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues, l’ús del mòbil, la prohibició de circular per voreres o zones per als vianants, circular més d’una persona en un VMP o fer-ho de nit sense elements reflectors. No obstant, la polèmica apareix al no reclamar a aquests vehicles una autorització administrativa i, en conseqüència, una assegurança obligatòria. I tampoc contempla l’obligatorietat de l’ús del casc, aspectes tots dos que des del Reial Automòbil Club d’Espanya es veuen absolutament imprescindibles i que, ara com ara, depenen de la decisió municipal. En el cas de Barcelona, per exemple, es requereix el casc homologat i l’assegurança només si l’ús del patinet respon a una explotació econòmica. Des de la mateixa DGT es recorda que la instrucció serveix per unificar criteris, però són els ajuntaments els qui els apliquen segons els seus propis paràmetres, tant per al límit de velocitat com per designar les calçades aptes per circular. En qualsevol cas, continua sense haver-hi una normativa contundent i general, cosa que ocasiona una certa indefensió amb la disparitat d’opinions. Una llei estatal ajudaria a posar l’ordre necessari sobre aquest assumpte.