IDEES

De l''assumpte Dreyfuss' al 'cas Polanski'

Un criminal, Genet, va rebre el Grand Prix des Lettres Françaises, però l'acusat, el sospitós Polanski no pot rebre el César per la seva obra, tot i que s'ho mereixi

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50873182 demonstrators hold banners during a protest against french p191112224639

zentauroepp50873182 demonstrators hold banners during a protest against french p191112224639 / CHRISTOPHE ARCHAMBAULT

Diversos principis elementals de la justícia van ser conculcats per patriotisme reaccionari en l’’assumpte Dreyfuss’ i són igualment trepitjats pels que, amb les seves irades protestes, no només han linxat moralment el director polonès Roman Polanski, sinó que han portat al Consell d’Administració de l’Acadèmia de les Arts i Tècniques del Cinema a dimitir en bloc en vigílies de la gran nit dels César. És cert que el funcionament de l’Académie havia sigut qüestionat, però les dotze nominacions a la pel·lícula ‘El oficial y el espía’, dirigida per Polanski, i les crides escandalitzades a la mobilització activa de col·lectius feministes han esclatat com una bomba que ha fet i farà saltar moltes coses pels aires.

Notícies relacionades

«No són judicis morals, és justícia», diu el manifest. «Dotze nominacions com dotze són les dones que l’acusen de violacions pedòfiles i criminals». Ara, amb les acusacions n’hi ha prou perquè la societat hagi de fer justícia i desterrar no el presumpte criminal condemnat sense judici, sinó l’artista. Precisament perquè el feminisme és just la qüestió és d’una extrema delicadesa, perquè les causes justes haurien de vigilar molt més que les altres a l’hora de cometre injustícies. En nom del patriotisme francès, fa un segle intocable i sagrat, es negava a Dreyfuss, innocent condemnat per traïció, el dret a una revisió del seu judici-farsa.

Si Polanski fos en efecte un culpable condemnat pels tribunals i complís condemna per violador, la valoració de la seva obra hauria de quedar al marge dels seus crims. Aquest també és un principi universal, que va de Caravaggio a Jean Genet. Genet va començar a escriure a la presó mentre complia cadena perpètua. SartreCocteau i Picasso van demanar l’indult, que li va ser concedit al cap de poc gràcies al seu talent artístic. El primer Lliure li va representar ‘Les criades’, i no fa gaire també La Seca. És a dir que un criminal, Genet, va rebre el Grand Prix des Lettres Françaises, però l’acusat, el sospitós Polanski no pot rebre el César per la seva obra, tot i que s’ho mereixi.