Estar al límit
Dues vides i mitja
S'han multiplicat les vies de comunicació però la nostra capacitat de treball és la mateixa i el dia continua tenint 24 hores
zentauroepp49630320 mas salud190830194157
Aquestes últimes setmanes he parlat amb molta gent que coincideix amb mi en què anem sobrepassats de feines i compromisos. Amb la sensació de no arribar a tot i d’estar al límit.
S'han multiplicat les vies de comunicació però la nostra capacitat de treball és la mateixa i el dia segueix tenint 24 hores. Hem afegit complexitat a les nostres vides, hem creat falses necessitats, hem generat noves esclavituds, hem entrat en una roda de hàmster de la qual no sabem sortir. La cura dels petits i dels grans ha d’encaixar en aquesta bogeria. ¿No hauria de ser al revés? L’agenda és un trencaclosques. Tots els sectors professionals giren al voltant de la venda: activitats, promoció, tot per cridar l’atenció sobre el que fas. L’oferta demandaria dues vides i mitja.
Més enllà dels valents que fan una opció personal i familiar d’anar-se’n a viure a un poble tranquil i de renunciar conscientment a l’estil de l’embogida vida urbana, jo vull saber com frenar aquesta espiral tots plegats, com a societat. No vull haver-ho de fer jo sola. No vull sentir-me culpable per no haver vist, no haver fet, no haver llegit.
Desapareixen els horaris, els dies, les vacances. No tenir temps per demanar, no tenir temps per agrair. ¡No és una queixa de nou ric, és que jo ja no sóc jo, sóc les meves obligacions! I no se t’acudeixi caure malalt... deia David Fernández en una piulada a propòsit del MWC que per un Congrés que s’autoproclamava Sense Límits, tenia un punt de justícia poètica que finalment haguessin topat amb els límits provocats per un virus. O més aviat pel virus combinat amb la por a unes conseqüències desconegudes, o, pitjor, incontrolables, i potser també als interessos econòmics d’algú.
Sí, tenim límits. No, no tenim més d’una vida.
No vull temps per fer coses, sinó per fer-ne menys. No vull anar més ràpid, no vull anar més lluny. No vull estar en un lloc pensant que hauria de ser en un altre. No vull estar fent una cosa pensant en les que tinc pendents. Vull viure la meva vida, no dues vides i mitja.
