07 d’abr 2020

Anar al contingut

Editorial

Els riscos desapercebuts del cànnabis

L'augment de les urgències hospitalàries per deliris i brots psicòtics associats a aquesta droga obliga a no abaixar la guàrdia

El Periódico

Els riscos desapercebuts del cànnabis

ALAIN JOCARD (AFP)

Existeix la percepció social, sobretot entre els joves, que el cànnabis no és una substància tan perillosa com altres drogues considerades ‘dures’. Aquesta tolerància més gran o acceptació social del seu consum ha fet que baixi la guàrdia davant els riscos per a la salut, que n’hi ha, però, a més, les dades clíniques s’encarreguen de rebatre aquesta falsa sensació de poca perillositat. Segons l’Observatori Español de Drogues i Addiccions, el 40,1% de les urgències hospitalàries per consum de drogues el 2016 va ser per cànnabis, a una distància molt curta (42,5%) de la cocaïna. Vint anys abans, les urgències per cànnabis representaven ‘només’ el 6,2%. ¿Què ha passat perquè aquesta substància hagi fet un salt tan alarmant? Parte de l’explicació està en la mateixa substància: alguna marihuana que es ven actualment als carrers conté una presència més gran de THC (el principal psicoactiu del cànnabis), cosa que fa que la droga sigui més potent, i, per tant, els seus efectes secundaris més nocius. A l’habitual falta de coordinació o pèrdua de memòria associada al cànnabis, s’hi poden afegir brots psicòtics, deliris i al·lucinacions si la concentració de THC és més gran. I si el consum de marihuana és continu, les seqüeles en el sistema nerviós, com la falta de concentració, poden ser cròniques.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Sense entrar en el debat del seu ús amb finalitats terapèutiques (en el cas de les quals, seria sota supervisió mèdica), el consum de cànnabis és un problema de salut pública que afecta sobretot els joves i que reclama redoblar esforços per combatre’l. Sense desmerèixer l’actuació policial, la proliferació de plantacions il·legals i la facilitat amb què actuen els ‘camells’ sembla deixar clar que cal destinar més recursos a la lluita contra el narcotràfic. En prevenció, la tasca d’educadors i personal sanitari és imprescindible, com s’ha demostrat. L’assignatura pendent és desmuntar la percepció social que el cànnabis és una substància sense gairebé riscos, una acció que ens implica tots com a societat.