LA CLAU

La fantasia de Ponsatí amb Hitler

La independentista Ponsatí no és una dona del Renaixement, però sí un paradigma del procés, del 'trampantojo' permanent en què s'assenta el relat independentista

1
Es llegeix en minuts
La fantasia de Ponsatí amb Hitler

FRANCOIS LENOIR

L’especialització que exigeix el tecnocapitalisme converteix l’erudició en una excentricitat capritxosa. Ha plogut molt des del Renaixement. El genovès Leon Battista Alberti (1404-1472) va dictar el primer manament renaixentista: l’artista no ha de ser un simple artesà, sinó un intel·lectual format en totes les disciplines. Alberti no predicava, donava blat: va ser arquitecte, secretari de tres papes, matemàtic, poeta, lingüista, filòsof, humanista, criptògraf, arqueòleg i músic. Potser va tenir alguna afició més.

Sis segles després, tot és diferent. És lògic. Avui pots estudiar a la universitat escocesa de St. Andrews amb una prestigiosa professora d’Economia i alhora escoltar de la seva boca una barbaritat històrica rere una altra.   

La professora Ponsatíeurodiputada independentista, gasta el seu temps a la Cambra fantasiejant que Hitler va concebre la solució final sota l’influx de l’expulsió dels jueus d’Espanya el 1492. Cony d’espanyols, ho porten a la sang. La catedràtica omet que aleshores s’havien perpetrat ja pogroms a gairebé tot Europa. Els catalans de la corona d’Aragó no van ser menys: el 5 d’agost de 1391 van arrasar el call de Barcelona i en van massacrar els habitants. Pel bé dels alumnes de Ponsatí a St. Andrews (que el 1492 ja feia gairebé un segle que estava dempeus), és de desitjar que la seva competència econòmica sigui més sòlida que la històrica.

Paradigma del procés

Notícies relacionades

Ponsatí no és una dona del Renaixement, però sí un paradigma del procés. Del ‘trampantojo’ en què s’assenta el procés. Encara reverbera la veu de Junqueras TV-3 poc abans de l’1-O: Europa avalaria sense dubtar una Catalunya independent, com va fer el 1991 amb les repúbliques bàltiques separades d’una URSS moribunda. La mateixa condició i el mateix context, clavadet. Això de Junqueras és més dolós: va ser professor d’Història a la UAB.

No queda espai per a l’alcaldessa de Vic. Només per lamentar quina gran antropòloga es va perdre la universitat. Molt pocs com Erra tenen el do de poder distingir amb un simple repàs del cos serrà un català d’un altre que no ho és. Erudició renaixentista.