La clau

La ferida de la pobresa

La ineficàcia de les administracions és una ferida oberta davant de l'activitat de les oenagés o la solidaritat veïnal, que carreguen amb el pes d'atendre tanta misèria.

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50755528 bar venus200124153749

zentauroepp50755528 bar venus200124153749 / maitecruz

Els cartells apostats al seu costat mantenen una estranya simetria amb els d’altres captaires que demanen a l’artèria més vistosa de Barcelona, el passeig de Gràcia. Textos amb lletres majúscules i punts a tall de separació de les paraules parlen dels seus drames. Una malaltia, fills a càrrec i, sobretot, falta de diners. Són una dotzena les persones que es reparteixen pel passeig d’aparadors de luxe per pidolarL’alliberament aquesta setmana d’un d’ells,que havia sigut captat per una màfia que explota els més febles per treure profit de l’almoina, és una cosa més que una dada per a l’estadística. Un ancià obligat a pidolar al passeig de Gràcia és l’última mostra en la llarga llista d’indignitats que afloren a la ciutat. 

Notícies relacionades

La bretxa de desigualtat té moltes cares:les barraques de Sant Martí van arribar per quedar-se, imés de 200 de menors a Barcelona creixen en assentaments en barraques o naus abandonades. Tres d’aquestes nenes van posar cara fa un any davant de l’ONU a aquest drama, ila ruta que va emprendre el seu relator, Philip Alston, ha donat l’última veu d’alarma sobrela pobresa arrelada en barris de tot Espanya. La ineficàcia de les administracions és una ferida oberta davant de l’activitat de les oenagés o la solidaritat veïnal, que carreguen amb el pes d’atendre tanta misèria. L’exempled’Objectiu Venus, la campanya solidària que lluita per acabar amb el barraquisme vertical en un edifici emblemàtic de la Mina, és agredolç: com més recolzament ciutadà rep, més s’evidencia el greu error de les administracions per no prioritzar el problema. No és d’ara, però corre el risc de cronificar-se i el que és pitjor, d’ancorar-nos en aquella Espanya en blanc i negre, de poblats sense urbanitzar, que ja estaria erradicada si s’hagués actuat amb decisió anys enrere.

Que el més urgent no ens tregui l’atenció del més important. La Barcelona impactada perla cancel·lació aquest any del Mobileés la mateixa que camina per carrers on dormen de nit persones sense sostre, i que té a les seves escoles nens de barraca. I la que veu el pitjor rostre de la pobresa en l’home obligat a pidolar al cor del passeig de Gràcia.