Feminisme audiovisual
¿Qui vol trencar coses?
Hi ha una escena en 'Sex education' amb més missatges a favor de les dones, el seu albir, la seva diversitat, la seva fortalesa i la seva heterogeneïtat que en tota l'obra de Simone de Beauvoir
el-escandlo
En un dels últims capítols de ‘Sex education’ hi ha una escena en què sis noies molt diferents, amb interessos contraposats i que en alguns casos s’odien entre elles, han d’estar tancades a la biblioteca d’un institut fins a descobrir què tenen en comú. Arribar a una conclusió els costa hores de xerrades i morros. Hi ha diversos intents vans. Fins que comencen a parlar d’homes i descobreixen que totes elles han tingut alguna mala experiència amb algun. Es confessen les topades sexuals no desitjades que han protagonitzat. Surten d’allà –en una escena que recorda un d’aquells finals amb herois i testosterona– unides, però emprenyades, i se’n van a trencar coses a un cementiri de cotxes. Només en aquesta escena hi ha més missatges a favor de les dones, el seu albir, la seva diversitat, la seva fortalesa i la seva heterogeneïtat que en tota l’obra de Simone de Beauvoir.
En un moment de ‘Bombshell’ (L’escàndol), una de les protagonistes afirma que la facilitat amb què les dones odien altres dones és un dels seus principals punts febles. En la pel·lícula, protagonitzada per Charlize Theron, Nicole Kidman i Margot Robbie, sembla que no aconseguiran unir-se per lluitar contra l’enemic comú, que és ni més ni menys que el director de Fox News, basat en l’abusador Roger Alies. Finalment, aconsegueixen posar-se d’acord. No només les tres protagonistes de la cinta, cadascuna amb la seva vida, els seus problemes, els seus dubtes i les seves ambicions. També algunes més.
Mentre vèiem la pel·lícula, la meva filla de 16 anys es va acostar a mi i em va dir a l’orella: «M’estic enfadant». Per un moment, em van venir ganes de proposar-li que anéssim a trencar coses. Cada una amb el seu bat i en un descampat faríem miques gerros o testos. I, de passada, el conformisme, les idees preconcebudes, la complaença, el silenci... En això rau tot, sospito. Hem d’estar emprenyades. Aquest emprenyament que arriba a les pantalles té molts segles. M’alegro que la meva filla també el senti. I espero que no se li passi.
