22 d’oct 2020

Anar al contingut

Dues mirades

El moll de l'os

El moll de l'os

Josep Maria Fonalleras

El parlant català té interioritzat que amb la seva llengua no és suficient per viure en aquest país. I si sempre parla en català sembla un dèspota o un mal educat

¿S’imaginen una diputada de l’Assemblea Nacional demanant que els francesos autòctons, els que tenen cara i aspecte de francès (posem-hi un pagès caravermell de les Landes amb una baguette sota el braç) s'adrecin en llengua francesa als que no tenen aspecte de francès? ¿Oi que no? ¿Saben per què? Perquè en qualsevol brasería, en un bar, en una fleca, al metro, en un comerç de 24 hores, en un restaurant sofisticat o en una parada de kebab, els que parlen (i els que escolten) parlen en francès, sigui quin sigui l'aspecte, el pentinat, la procedència, la ideologia o l’orientació sexual. I això és així perquè el francès és la llengua usual, normal i habitual, sense cap connotació.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La polèmica de l’alcaldessa de Vic –que l'erra molt en voler definir un català pels trets físics: ¡molt!– s’hauria de plantejar en uns altres termes, que no són els del racisme, inescaients i desgraciats. El parlant català té interioritzat que amb la seva llengua no n'hi ha prou per viure en aquest país. I si sempre la parla sembla un dèspota (o s’ho pensa), un petulant o un malcarat. Després, hi barregin tota la gasòfia purista que vulguin, però el moll de l'os de la qüestió és aquest.