Echániz i el fang

José Ignacio Echániz, metge i diputat del PP, és de moment el líder d’una classificació molt disputada: quin diputat enfanga més la política, la convivència, la intel·ligència i el sentit del bé comú durant aquesta legislatura. Tenint en compte que competeix amb pesos pesants del seu propi partit (com Cayetana Álvarez de Toledo i Pablo Casado, quan s’hi posa) i amb el grup de Vox en ple, el que fa Echániz té mèrit. Però, sens dubte, es mereix el lideratge després que, en la sessió parlamentària sobre la proposició de llei per a regular la mort digna, afirmés que, per al Govern, l’eutanàsia és «una política de retallades» en sanitat i pensions. És a dir, que l’objectiu de l’Executiu és promoure l’eutanàsia perquè els espanyols es morin abans i aconseguir uns estalvis. S’ha d’admetre que Echániz és un expert en el tema, ja que com a conseller de Sanitat i Assumptes Socials de la Junta de Castella-la Manxa va impulsar una àmplia política de retallades en sanitat.

Drets

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

És una obvietat, però en ocasions les obvietats s’han de repetir: l’eutanàsia, l’avortament, el matrimoni igualitari... són drets, no deures. A ningú se l’obliga a avortar, o a casar-se amb una persona del mateix sexe o a practicar l’eutanàsia arribat el cas. Al contrari: els qui s’oposen a reconèixer (i legislar) aquests drets imposen als altres la seva visió del món, el seu concepte sobre la família, la vida i la mort. Echániz promulga un altre tipus de retallades: el de drets. És curiós: tant que Echániz i el seus s’oposen a la intervenció de l’Estat en la vida dels ciutadans i en canvi veuen normal que l’Estat (basat en la clàssica moral catòlica) indiqui què han de fer les dones amb els seus cossos, com morir o quin tipus de matrimonis i famílies es formen.

Amb l’eutanàsia el PP ratifica els seus dos grans problemes: la seva suïcida competició amb Vox per veure qui és més mascle alfa (i ranci) en la política espanyola i el seu allunyament de la majoria de la societat en termes de drets i llibertats. A canvi, això sí, diputats com Echániz enfanguen per als historiadors del futur el llibre de sessions del Congrés. Quin orgull.