20 d’oct 2020

Anar al contingut

Editorial

Euskadi i Galícia prenen distància

El PNB vol evitar que la radicalitat de la campanya catalana alteri la placidesa de la política basca

firma editorial català

El Periódico

GRAF5041. BILBAO (ESPAÑA), 05/02/2020.- El lehendakari, Iñigo Urkullu, comparece ante los medios a la salida de un acto este miércoles en la Universidad de Deusto, en Bilbao, donde ha afirmado que esperará a ser designado oficialmente candidato del PNV a la reelección del cargo, lo que sucederá en la Asamblea Nacional del PNV del próximo 7 de marzo tras ser propuesto por la dirección del partido, para anunciar la fecha de las elecciones vascas. EFE/ Luis Tejido

GRAF5041. BILBAO (ESPAÑA), 05/02/2020.- El lehendakari, Iñigo Urkullu, comparece ante los medios a la salida de un acto este miércoles en la Universidad de Deusto, en Bilbao, donde ha afirmado que esperará a ser designado oficialmente candidato del PNV a la reelección del cargo, lo que sucederá en la Asamblea Nacional del PNV del próximo 7 de marzo tras ser propuesto por la dirección del partido, para anunciar la fecha de las elecciones vascas. EFE/ Luis Tejido / Luis Tejido (EFE)

Euskadi Galícia aniran a les urnes el 5 d’abril. Davant de la possibilitat que les eleccions basques coincidissin amb les catalanes o aquestes s’avancessin a les d’Euskadi, on la legislatura vencia a l’octubre, Iñigo Urkullu s’ha afanyat a dissoldre la Cambra basca, secundat immediatament per Alberto Núñez Feijóo. És la quarta vegada consecutiva que coincideixen les eleccions basques i gallegues.

El ‘lehendakari’ temia la influència de Catalunya a Euskadi perquè les eleccions catalanes es presenten com un combat entre les dues forces independentistes, ERC i Junts per Catalunya, i no volia de cap manera que la radicalitat nacionalista de la campanya electoral contaminés l’estable placidesa de la política basca, on el PNB governa amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE) en una coalició a la qual li falta només un escó per a la majoria absoluta, que els dos partits aspiren a recuperar. És l’escenari que privilegia Urkullu, en lloc d’una disputa en el terreny del nacionalisme amb EH Bildu, que podria fer perdre al PNB la centralitat política en la qual s’ha instal·lat després de l’època convulsa de Juan José Ibarretxe. Una altra raó per avançar els comicis és que les enquestes reflecteixen un ascens tant del PNB com del PSE.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A Galícia, Núñez Feijóo va camí de la seva quarta majoria absoluta, una cosa extraordinària en uns temps en què la fragmentació política està a l’ordre del dia. El líder del PP gallec pot aconseguir la majoria, tot i que en les eleccions generals d’abril el PP va ser relegat al segon lloc pels socialistes i en les de novembre l’esquerra i els nacionalistes del BNG van sumar el 54% dels vots. El domini de Feijóo a Galícia explica la seva negativa a pactar amb Ciutadans –el president gallec ha sigut contundent al rebutjar la política frontista– i converteix en ridícules les acusacions que li ha dirigit Inés Arrimadas, qualificant-lo d’«egoista» i de «partidista», mentre li demanava «humilitat». Ciutadans, que no té cap escó a Galícia, es permet donar lliçons al president que ha aconseguit tres majories absolutes consecutives.

Després que Albert Rivera rebutgés els intents de Pablo Casado de formar Espanya Suma, Arrimadas ha fet un gir i ara és ella qui proposa el pacte de la dreta, sens dubte perquè les perspectives de Ciutadans són ombrívoles. Però les dues alternatives que té Cs són igualment dolentes: o morir per absorció si s’integra en el PP o per inanició si es presenta en solitari. A l’únic lloc on el pacte tindria algun sentit seria al País Basc i sembla que Alfonso Alonso, candidat confirmat del PP, està obert a acceptar-lo. Però la posició de Cs és també molt feble, ja que el PP quintuplica els seus vots. A Catalunya, on Cs també proposa un pacte amb el PP, hi ha possibilitats que els dos partits es posin d’acord, tot i que les enquestes no auguren un creixement, sinó al contrari, una pèrdua de diputats, com ja els va passar a ERC i als successors de CDC quan es van unir a Junts pel Sí i van treure menys escons que per separat.