Parlar amb una altra veu

Com que no hi havia prou etiquetes per definir els subgèneres de la literatura actual, als Estats Units se n’acaben d’inventar una de nova: la pornografia del trauma (o del dolor). Així és com alguns lectors han descrit la novel·la ‘American dirt’, de Jeanine Cummins, que en pocs dies s'ha instal.lat entre els títols més venuts. ‘American dirt’ descriu el via crucis d’una noia d’Acapulco i el seu fill de vuit anys per fugir dels sicaris d’un càrtel de la droga. El seu marit és un periodista que ha escrit críticament sobre el cap del càrtel. A l’inici del llibre, durant una festa d’aniversari, els sicaris maten el periodista i 15 membres més de la família, però mare i fill aconsegueixen amagar-se i no són descorberts. Després, la seva única alternativa és marxar tot seguit i mirar d’entrar als Estats Units.

Notícies relacionades

Esplugues és Úniques

¿I qui guanyarà el festival d’Eurovisió?

És veritat que Cummins escriu amb detall sobre les penúries de mare i fill, rabejant-se en les escenes brutals, buscant la fibra sensible, però la seva mirada no va pas més enllà que la de Tarantino a les seves pel·lícules, per exemple. El que ha provocat més rebuig –la pornografia del dolor– és que l’autora assumeixi una realitat que no li pertoca: el drama dels immigrants il·legals que proven de creuar la frontera. Els tòpics sobre els mexicans i els seus costums són al centre de les queixes, però hi ressonen les crítiques d’apropiació cultural.

Fa temps que el debat està viu: des de les minories socials, ètniques o de gènere es reclama que les majories no s’apropiïn del seu discurs i dels trets identitaris particulars, perquè els converteixen en estereotips. ¿Hi té dret, un home blanc, a escriure fent servir la veu d’una dona negra? I una persona heterosexual, ¿pot posar-se en la pell d’algú homosexual? El debat és necessari, però per sobre de tot hi ha la llibertat creativa, trobo. En un article recent a la revista ‘L’Avenç’, Zadie Smith es preguntava: «¿No som una mica massa passius davant dels conceptes heretats? Els permetem que pensin per nosaltres». Potser seria més creatiu que ens qüestionem els límits de les paraules i, en lloc d’apropiació cultural, en diguem «fascinació profunda pels altres», tal com proposava ella.