El repte ultra a la UE post-'brexit'

Un dels reptes polítics interns més importants de la Unió Europea (UE) post-‘brexit’ serà evitar que la voluntat de preservar la unitat no condueixi a la tolerància i a la consolidació dels greus retrocessos democràtics existents en alguns dels seus estats membres. El Parlament Europeu va aprovar al gener una resolució que criticava amb duresa la Comissió Europea i el Consell de la UE per mostrar-se molt passius davant de la greu i persistent violació dels principis democràtics a Hongria i Polònia.

Els retrocessos democràtics més grans s’han produït a Hongria i Polònia, perquè els partits governants disposen d’una majoria parlamentària per legislar al seu aire. En el cas de Fidesz, del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha sigut suficient per modificar diverses vegades la Constitució a la seva mida i reformar les lleis i els districtes electorals per bloquejar una victòria de l’oposició. Malgrat no disposar de la majoria parlamentària, l’extrema dreta que ha participat o condicionat els governs d’Itàlia, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Estònia, Eslovàquia i Bulgària també ha deixat la seva empremta en la legislació i les decisions governamentals, igual com passa a Espanya en els governs regionals sostinguts per Vox.

El cordó sanitari a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) s’ha trencat a l’estat de Turíngia, quan el 5 de febrer els democristians (CDU) de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i els liberals (FDP) es van aliar amb l’AfD per impedir un govern d’esquerres. Això mostra que la predisposició dels conservadors a recolzar-se en l’extrema dreta per aconseguir el poder s’ha estès també a Alemanya.   

Eleccions sense democràcia

L’historiador britànic Timothy Garton Ash ja va assenyalar a l’octubre que Hongria havia deixat de ser una democràcia, ni tan sols «iliberal», i s’havia convertit en un règim autoritari, del model d’«autoritarisme competitiu». Aquest terme va ser encunyat pels politòlegs Steven Levitsky i Lucan A. Way el 2002 per definir els règims amb eleccions però sense democràcia al seu assaig ‘El auge del autoritarismo competitivo’.

Malgrat això, l’assemblea del Partit Popular Europeu (PPE) va acordar el 3 de febrer ajornar fins a l’any que ve un eventual debat sobre l’expulsió de Fidesz, limitant-se a prolongar la suspensió de la seva participació en els òrgans del PPE, cosa que no impedeix a Fidesz continuar sent un membre actiu dins del grup popular del Parlament Europeu. Les delegacions espanyola, italiana, austríaca, francesa i bavaresa s’oposen frontalment a l’expulsió de Fidesz, i els democristians alemanys de la CDU s’hi mostren reticents. La majoria prefereix conservar Fidesz dins del grup popular per no debilitar la seva minvada força parlamentària.

L’endemà d’haver evitat la seva expulsió del PPE, Orbán va participar a Roma en una conferència ultradretana internacional sota el lema ‘Conservadorisme nacional’ al costat de la líder del partit postfeixista Germans d’Itàlia, Georgia Meloni; de la ‘delfina’ de l’extrema dreta francesa, Marion Maréchal-Le Pen; del líder ultra espanyol, Santiago Abascal; de la nova figura ascendent de la ultradreta holandesa, Thierry Baudet, i del dirigent del partit polonès Llei i Justícia (PiS), Ryszard Legutko. Orbán va expressar el seu desig que els populars admetin en el futur Vox i altres partits d’extrema dreta per aconseguir majories governamentals.

Nova llei controvertida

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Comissió Europea va obrir el 2017 un expedient a Polònia per violar els principis democràtics per les seves reformes judicials, tot i que no per altres retrocessos, com l’assetjament judicial i econòmic de la premsa crítica, detallats per un informe de l’Institut Reuters. En el cas hongarès, com que Orbán pertany al mateix PPE que dirigeix la Comissió Europea, l’expedient només es va obrir per iniciativa del Parlament Europeu el 2018. Però això no ha frenat Polònia ni Hongria. El president polonès, Andrzej Duda, ha firmat aquesta setmana la controvertida nova llei que prohibeix als jutges qüestionar les decisions governamentals. Com que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, només va aconseguir el seu nomenament al Parlament Europeu gràcies als vots de PiS i de Fidesz, manté una actitud contemporitzadora amb tots dos.

La impunitat d’Hongria i Polònia alimenta altres forces ultradretanes per a qui Orbán és un model i les expectatives de vot de les quals continuen creixent. Els sondejos auguren el 42% del vot per a les dues forces ultres d’Itàlia (la Lliga, 31%, i Germans d’Itàlia, 11%). Alhora, altres membres del PPE adopten posicions cada vegada més ultres, com el Partit Democràtic Eslovè (SDS), favorit en les eleccions anticipades del juny.