Quan s'enfada Messi

Els missatges d’Instastories desapareixen al cap de 24 hores, però l’incendi que ha atiat Leo Messi amb la seva brutal rèplica a Eric Abidal tardarà bastant més a sufocar-se. El francès s’ha socarrimat en públic com una pobra falla valenciana i tard o d’hora el seu contracte amb l’entitat blaugrana quedarà reduït a cendres. A Messi no se’l fa enfadar així com així.

Des d’aquella diatriba contra Javier Faus, en què va dir al llavors vicepresident que no sabia res de futbol, no havia saltat del revòlver del de Rosario un tret tan mortífer contra algú del club. Abidal, que va ser company de vestidor de Messi, s’ha col·locat a la foguera i per extensió ha estès les flames a tota la institució amb unes declaracions imprudents que l’argentí ha pres com un abocament tòxic per al vestidor i per a ell en particular.

L’inexpert Abidal va semblar tenir un atac d’autoimportància al dir a través de ‘Sport’ que va prendre la decisió d’acomiadar Valverde  amb l’aprovació dels jugadors. Va anar més enllà i va dir fins i tot que aquests havien deixat d’entrenar-se a fons. Paraules gruixudes. A part d’ofendre’s com a capità, Messi s’ha sentit directament al·ludit perquè sap que quan es parla de l’opinió de la plantilla, en realitat tothom pensa en ell. I la llegenda que mana i ho decideix tot en el club està disposada a suportar-la fins a cert punt.

¿Relacions públiques?

Notícies relacionades

Messi condemna Abidal i obre una crisi profunda al Barça

Illa, malgrat Sánchez

Resulta paradoxal que Abidal hagués dedicat la jornada a les relacions públiques, amb entrevistes a tots els diaris esportius per justificar-se d’un mercat hivernal nefast, i que el resultat hagi sigut un terratrèmol monumental com feia temps que no es veia en un club acostumat per si mateix als sotracs.

Tot el Barça, començant per la presidència, va normalment amb peus de plom per interactuar amb Messi. Ara s’ha enfadat. I molt. En conseqüència, es compten les hores que falten perquè el francès dimiteixi o se’l faci dimitir. Perquè millor no imaginar-se que l’argentí decideixi marxar al final de temporada. El contracte l’hi permet. Convé tenir present que la plantilla que li han construït no convida precisament a quedar-se. Aquesta crisi no és només de 24 hores.