L'ambició de Barcelona

El tinent d’alcalde d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar dimecres la «nova agenda econòmica per a Barcelona» del govern municipal de coalició de Barcelona en Comú i el PSC, partit que ha assumit la responsabilitat de les àrees amb competències sobre la promoció econòmica de la ciutat. El programa econòmic exposat a l’auditori del Cercle d’Economia planteja un canvi d’actitud (la «recuperació de l’ambició») i un conjunt de mesures concretes i d’objectius a aconseguir per encarar un camí de creixement econòmic amb l’horitzó de l’any 2030.

La política econòmica de l’anterior mandat municipal va estar marcada per la voluntat de corregir i compensar alguns dels costos socials derivats del creixement de sectors com el turisme o l’encariment exponencial del mercat immobiliari. Però respecte a la promoció de l’activitat econòmica de la ciutat, més enllà d’aprofitar l’increment de recaptació fiscal associat a la inèrcia dels anys de sortida de la crisi econòmica per desplegar noves polítiques socials i de l’aposta per incorporar a les prioritats municipals l’impuls a l’economia social i solidària, que ja suposa el 7% del PIB de la ciutat, les polítiques actives per impulsar el creixement dels sectors econòmics estratègics no sempre van estar precisament en la primera línia dels objectius del govern municipal. El seu compromís amb iniciatives clau per a la ciutat com el Mobile World Congress, tot i que amb final feliç, va ser un procés d’acostament gradual. I en alguns casos les apostes van tendir més aviat a objectius de decreixement.

No és ara el cas d’un programa que es planteja metes com la creació de 103.000 llocs de treball en els sectors digital i verd en els pròxims 10 anys o el manteniment del MWC a Barcelona més enllà de l’any 2023 i instruments com la formació de professionals amb perfil digital, la creació d’una agència de captació d’inversions, la difusió internacional de la marca Barcelona o la revitalització de nous espais d’activitat econòmica innovadora i de polígons industrials en el 22@ l’eix del Besòs o la Zona Franca. La racionalització d’activitats com el turisme (buscant la seva descentralització i incrementant la seva aportació als interessos generals de la ciutat via taxes) no necessàriament ha de ser incompatible amb entendre-ho com un «aliat» de la ciutat i no com un enemic.

En la nova agenda econòmica es mantenen els objectius de compromís ambiental i social però desapareixen les reticències a assumir les oportunitats que ofereix la cooperació entre el que és públic i el que és privat. Ara es planteja sense complexos la necessitat que la ciutat sigui «facilitadora de l’activitat econòmica», mantenint l’equilibri entre tres objectius, una síntesi que representa la confluència d’interessos i punts de vista que conforma l’actual coalició de govern: «sostenibilitat, competitivitat i equitat».