Censura parental

Pin neandertal

Dubtes, pors, hormones i molt desconeixement. Alguns volen això. Volen els seus fills desinformats i ignorants. Tenen por de deixar-los volar i que siguin ells mateixos

1
Es llegeix en minuts
undefined51452379 foto bajada de 123rf el 20 de diciembre del 2019  youth frie200121172939

undefined51452379 foto bajada de 123rf el 20 de diciembre del 2019 youth frie200121172939 / Rawpixel Ltd

Massa s’està debatent sobre el pin parental que vol implantar la ultradreta a les escoles públiques d’Espanya. En els meus temps, si volíem que els nostres fills tinguessin una educació especial, els posàvem en una escola privada i llestos. Però si els portes a una escola pública, no pots caminar vetant i discutint cada xerrada que es fa. Jo recordo anar a classe de religió quan a casa no anàvem a missa. «¡És el que hi ha!», deia la meva mare. Em van donar religió un munt d’anys i això no em va fer més catòlica, més aviat el contrari. No sé quina ment malaltissa els fa creure a alguns que els seus fills són de la seva propietat i que per controlar el que escoltenm seran, sentiran i s’emocionaran amb el que ells vulguin.

Notícies relacionades

Però sembla que la censura ha vingut per quedar-se. Aquesta setmana ha sigut retirat de la Gran Via madrilenya un gran cartell de publicitat de Netflix que anunciava la sèrie ‘Sex Education’. Una sèrie que palpa la necessitat i la falta d’educació sexual dels joves i adolescents a les escoles. Dubtes, pors, hormones i molt desconeixement. Alguns volen això. Volen els seus fills desinformats i ignorants. Tenen por de deixar-los volar i que siguin ells mateixos.

Els tallers de sexualitat els anomenen «tallers que suposen una pertorbació de la innocència infantil», i jo em pregunto: ¿Aquesta gent alguna vegada ha anat a un sexòleg o ha vist com són aquestes xerrades? ¿No seran ells els pertorbats, que veuen depravació on no n’hi ha? L’educació pública obligatòria es diu ‘obligatòria’ per alguna cosa. Si vols adoctrinar al cent per cent el teu fill, parla amb ell, mira pel·lícules amb ell, debat les xerrades aquestes que odies amb ell, però no li treguis l’oportunitat  de pensar per si mateix. Perquè, si fas això, l’estàs anul·lant com a ésser humà i no el deixes ser. ¿Has tingut un fill perquè sigui i pensi com tu? Doncs ho portes clar. Aquesta forma tan antiga de pensar i d’educar sol crea desconfiança. Els teus fills et mentiran  i seran, et posis com et posis, el que ells vulguin ser. A la teva mà està estar o no al seu costat quan pateixin