27 febr 2020

Anar al contingut

dues mirades

El vol gal·linaci

El vol gal·linaci

Josep Maria Fonalleras

Mentre alguns es dediquen amb ditirambes inflamats al vol gal·linaci, els altres són titllats de gallines i de traïdors perquè pensen que, mentre duri la guerra, millor governar que exercir de màrtir

És evident que Torra, quan va desobeir, en mantenir aquella pancarta (que es va retirar al cap d’uns dies, recordem-ho: va ser una mínima desobediència), tenia al cap una maniobra, una tàctica, que perseguia almenys dos objectius, no necessàriament convergents. Que servís de detonant per a una acció de més relleu o que funcionés com un parapet honorífic per a un honorable i digne (al seu parer) adéu a la presidència. Ho sabia aleshores i ho sabia quan es va declarar culpable.

En el primer dels casos –els grans moments a vegades neixen de petits gestos sense substància– les renovades plantofades de l’estat, en forma de tribunal penal o de mera instrucció administrativa, havien de provocar un nou daltabaix, una insurrecció popular. No és el cas. En el segon dels casos, es tractava d’un suïcidi anunciat. I sobrer. Allà va néixer el despropòsit que ara campa al Parlament. “Desobediència estèril”, com ha dit Sergi Sabrià, o “simbolismes de curta volada”. Mentre uns quants es dediquen amb ditirambes inflamats al vol gallinaci, els altres són titllats de gallines i de traïdors perquè pensen que, mentre duri la guerra, val més governar que no pas exercir de màrtir.