Calmar i desinflamar

Amb Pablo Casado enredat amb el pin parental –un plantejament al qual s’ha deixat arrossegar per l’extrema dreta i que mai havia preocupat el PP, que governa des de fa dècades diverses comunitats autònomes, la de Múrcia inclosa–, el president Pedro Sánchez s’ha abocat al seu objectiu de calmar i desinflamar. Sánchez s’ha instal·lat en el mode ibuprofèn que no només destina a intentar baixar la tensió en el conflicte català, tot i que aquest sigui el seu principal objectiu. Aplica el mateix remei en l’ambient general del país, com a via per disminuir la crispació, i l’administra igualment per intentar disminuir la preocupació dels inversors estrangers, suposant que aquests estiguin preocupats per la coalició del PSOE amb Unides Podem.

De moment no li va malament, al president. En els deu dies que han passat des de la formació del nou Govern, està sent l’Executiu qui marca l’agenda i qui capitalitza els debats. Fins i tot en l’assumpte de l’intent de censura parental a determinats continguts de l’ensenyament, la pauta de la polèmica la van marcar tres ministres des de la sala de premsa de la Moncloa –María Jesús Montero i Isabel Celáa, del PSOE, i Irene Montero, d’Unides Podem—, i després, amb el PP embolicat en el tema i per no donar-li més bola a Vox, també és el Govern qui porta el to. No en va aquest és un debat ideològic, que confon les dretes i contribueix a cohesionar la coalició entre els dos partits d’esquerres. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

És veritat que el nou equip governamental encara s’està estrenant i que si aconsegueix aprovar els pressupostos —diu Sánchez que a l’estiu— queda molta legislatura per davant i en aquest temps les canyes es poden tornar llances. Però als malastrucs que vaticinaven tota mena de calamitats per la coalició del Govern des del seu origen, els fets fins ara no els estan donant la raó. L’aliança sembla sòlida, als flamants vicepresidents i ministres de les dues formacions se’ls veu tranquils –i contents–, mentre el president es mou amb habilitat amb aquest to calmat, impassible, que va utilitzar en la baralla que va ser el debat d’investidura i del qual continua fent gala en les seves aparicions públiques, siguin a TVE-1 o la la cimera de Davos.

Amb aquest control, almenys aparent, de la situació, s’ha sabut, per exemple, que el PSOE es disposa a abordar una reforma del Codi Penal per rebaixar les penes pels delictes de rebel·lió i, més important, de sedició, que quan es produeixi beneficiarà directament el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i la resta de condemnats en el judici del procés. Desinflamar el conflicte. L’oposició ha anunciat que recorrerà per totes les vies el que considera un indult encobert, però es veu que a les seves protestes els hi arrelar. No perquè els seus atacs a Sánchez no tinguin eco en els mitjans de comunicació i en una part de la societat espanyola, que el tenen i molt, si no perquè la seva acció opositora sembla haver perdut pistonada després dels excessos en la investidura. Es podria dir que la ciutadania espanyola prefereix la calma a la crispació, però no convé fer-se il·lusions.