28 d’oct 2020

Anar al contingut

Anàlisi

El fiscal es va estavellar contra el mur de Trapero

Pool

El fiscal es va estavellar contra el mur de Trapero

Andreu Claret

Un tinent fiscal coriaci, armat de molts papers, contra un xèrif armat de sentit comú. Amb aquests ingredients, la sessió de l’Audiència Nacional contra Trapero prometia interès. No va defraudar. Coriaci, el fiscal Miguel Ángel Carballo ho va ser fins a la sacietat, tot i que va posar tanta tenacitat en el seu al·legat que, en alguns moments, es va excedir. Com quan li va preguntar per què va acceptar ser nomenat com a major dels Mossos sense demanar explicacions. Sense recordar que Trapero va ser proposat per un director general de la policia autonòmica, Albert Batlle, que va dimitir perquè no compartia la deriva independentista de Puigdemont. I sense tenir en compte que un oficial de policia no ha de mirar el color d’un Govern per acceptar o rebutjar un nomenament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Trapero va necessitar tres ampolletes d’aigua mineral per aguantar l’envit i el fiscal no va provar cap líquid. Però la processó anava per dins i l’acusació va ensopegar una vegada i una altra amb el mur de lògica que el major ja havia desplegat davant el Suprem. N’hi va haver prou amb tres frases lapidàries perquè forgés la seva credibilitat davant les insinuacions de confabulació amb l’independentisme: La via unilateral era «una barbaritat més de les que s’estaven fent» (referint-se a les decisions del Govern); «La doble legalitat no existeix i els Mossos faran el que diguin els jutges» (quan li van preguntar per la seva actitud davant una legalitat catalana diferent de la constitucional); «Li vaig dir que ell no faria el dispositiu i li vaig penjar» (davant l’intent de Jordi Sànchez de donar-li instruccions durant l’assetjament a la Conselleria d’Economia). Les tres frases i el document aportat sobre la logística d’una detenció de Puigdemont, per si la demanaven els jutges, retraten Trapero i desarboren les pretensions del fiscal.

Obligat a canviar de registre, el fiscal va recórrer al to col·loquial etzibant-li si no sabia «el que s’estava coent». Deixem de banda la consistència de la pregunta des d’un punt de vista judicial, ¿què s’estava coent? Un conflicte de proporcions gegantines, resultat de la insensatesa política de Puigdemont i de la inacció de Rajoy. No de l’actuació de Trapero.

¿Com podia el major manejar els seus 18.000 homes davant tot el que havia d’arribar? Deixant clar que no vulneraria la llei, com va fer, i prenent decisions que no empitjoressin les coses. Combinant mediació amb acció, com fan les policies democràtiques. Ell mateix va acceptar, al llarg de la vista, que va poder equivocar-se en algun moment. Com es va equivocar la Guàrdia Civil al no anticipar-li els registres que es durien a terme. Es pot errar per defecte o per excés. Crec que, amb el clima que hi havia a Barcelona, fer-ho per excés hauria sigut pitjor. En tot cas, errar per defecte, si és que es va errar, no té res a veure amb la sedició i encara menys amb la rebel·lió. Sobretot quan Trapero va establir la diferència entre l’actitud dels comandaments, orientada al compliment de la llei, l’1-O, i la d’alguns policies que van mostrar simpatia amb els votants.